Es diu que en un país on l’esclavitud ha estat abolida els ciutadans són lliures. Però personalment podem pensar que no és tothom qui pot considerar-se lliure. De fet, vivim subjectes a una sèrie d’influències inevitables que ens fan tirar cap a un costat o cap a un altre. La societat és plena de signes que, inconscientment ens esclavitzen. Per tant, lliures del tot, no ho som. Però si s’ha de decidir qui és més lliure que un altre, diré sense pensar-ho que aquell qui llegeix ho és més que un que no ha iniciat mai una lectura. La lectura fonamenta la llibertat personal.
Llegint a Internet, al diari, revistes, i assabentant-te cada dia del que passa al món, tens la llibertat de crear-te una opinió pròpia i personal de l’actualitat del teu entorn, de l’entorn mundial. Aquí els menys amics de les lletres podrien dir que amb la televisió ja en tenen prou. Però és diferent. La premsa escrita toca més temes i més àmpliament. Actualment amb l’aparició de blocs o planes web monotemàtiques, la informació que allà ens és donada sobre un tema determinat, que ha estat escollida únicament i exclusivament pels lectors, és infinitament més àmplia, concisa i actualitzada que aquella informació que podem percebre per altres mitjans.
Però és que el tema no està només a poder tenir criteri un cop tenim coneixement de causa. Amb la lectura adquirim paraules. Vocabulari. Un vocabulari i una manera d’expressar les coses que sens dubte poden ser útils a l’hora d’expressar-te tu mateix. I són aquestes, les diferents formes d’expressió, les que ens donen més llibertat a l’hora de parlar i comunicar el que volem transmetre correctament, focalitzant el nostre llenguatge a allò concret i determinat al que ens estem referint. En conseqüència, el receptor del missatge pot entendre clarament la informació que li ha estat facilitada amb total llibertat.
L’home que viu sense problemes té una certa llibertat, sí. Però el que s’ho passa bé llegint novel·les, el que s’interessa per articles d’opinió, per revistes, per petits textos, el que es desfà llegint poemes, el que té afany per saber més, aquell a qui agrada estar al dia, conèixer de primera mà i de forma contrastada la informació, aquell, aquell és molt més lliure encara.
Endavant catBloc!
El text és molt bo, sobretot la part final. Estic d’acord en tot el k diu. Sobretot m’agrada la importància k dóna a la lectura.
1 | Escrit per: maria | February 19th, 2007 at 11:07 amA vegades segons quins mitjans de comunicació ens poden enverinar amb segons quines opinions. Hem de tenir el nostre propi criteri, i criticar tots aquells coneixements que ens imposen.
En quant a això que dius del vocavulari, estic d’acord en que la llengua i l’educació són el límits de la nostra llibertat i de la nostra intel·ligència.
2 | Escrit per: Ren | February 19th, 2007 at 11:14 amCrec que hauriem de llegir els diaris,mirar internet i també la televisió per veure com descriu cada persona o grup de persones la mateixa notícia. Hi haurà mitjans de comunicació que ens agradarà més que d’altres, però hem de conèixer els màxims possibles per poder contrastar la informació que ens donen tots, i després fer-ne un colage, i muntar el nostre punt de vista i conclusió de tot plegat.
3 | Escrit per: Jèssica | February 19th, 2007 at 9:06 pmSense cap mena de dubte, llegir fa enriquir el nostre vocabulari i coneixement. Tot el que llegim ens serà útil en un moment o altre.
Lliures..no ser si algun dia ens podrem considerar lliures de debò.
Aquest text és una bona reflexió de la nostra societat, i d’on s’està dirigint per la manca de lectura i les ganes d’aprendre.
Ja podeu donar-vos d’alta al feed :D.
4 | Escrit per: David | February 20th, 2007 at 1:58 pmConsidero que l’article està ben escrit i que és una visió de la llibertat interessant, però no la comparteixo. Segons aquest text, cultura i llibertat van lligades, quan és justament la cultura i el saber el que també conforma una nova premisa sota la qual viuràs la teva vida. És més, l’ús d’una paraula i no una altra implica una restricció d’expressió. Jo no diria que pots alliberar-te si et culturitzes. Crec més aviat que ser lliure no és no tenir obstacles, sinó assumir-los.
5 | Escrit per: Gerard | October 5th, 2007 at 6:57 pm