Comprovar quin dels dos participants té els cartílags de les orelles més forts, és una de les grans proves de les olimpíades esquimals. Així doncs els contricants s’uneixen les orelles amb una goma elàstica, i empenyen fent força amb el cap en sentit contrari a l’oponent, que el tenen de cara.

Una altra de les proves destacables, és l’anomenada “patada alta”, on els concursants han de tocar amb els peus junts una pilota sospesa a l’aire, tot saltant sense separar un peu de l’altre.
Nogensmenys, i sense dubtar-ho un moment, la prova que més expectació aixeca entre el sorprès públic no esquimal, és la tibada d’orelles i el gran repte dels cartílags ferms!
No heu llepat mai una maquineta?
Sí, sí…aquelles maquinetes petitones, rectangulars, de ferro, que serveixen per fer punta als llapis i que generalment tots hem fet servir alguna vegada o altra en un moment de la nostra vida.
La majoria de gent que no ho hagueu provat en aquests moment estareu prenent al redactor d’aquest article com un sonat: però no és així! I n’estic ben segur que si féssiu una mica de sondeig als del vostre entorn, alguna persona o altra trobaríeu que si que ho hagués provat.
La pràctica consisteix no en el que tots esteu pensant de tallar-se la llengua amb la part afilada, ni d’introduir-la en el foradet on s’hi posa el llapis…no, no! Més aviat es tracta d’agafar la maquineta i amb la punta de la llengua fer-la entrar en contacte amb la part superior d’aquesta, on generalment hi ha un petit cargolet que subjecta la part tallant.
En aquest moment hom pot notar una sensació peculiar i difícil de descriure; alguns erudits en el tema han arribat a afirmar que es tracta d’una sensació similar a la de llepar una pila, d’altres que és desconeguda, i alguns que simplement és única…
Ben bé no sé si és fruit del rovellament del ferro, d’una explosió entre ferro i restes del grafit del llapis o d’on provingui, però la qüestió és que qui ho prova ho nota…I us animo a provar-ho, anant en compte, és clar!
P.D: Cal recordar que aquesta sensació no es produeix amb totes les maquinetes, la diferència de les que causen efecte amb les que no ben bé no s’ha sabut discernir. Tanmateix, les que són de ferro com la de la imatge, tenen certa tendència a funcionar.
Ara fa un parell de dies que estem provant coses per als feeds de xarxaBloc i utilitzem catbloc per a primer bloc on implementar-les. Els que ens llegiu per feed podeu veure que al final de cada entrada hi ha tres enllaços nous; un per enviar la noticia per correu, un altre per Tafanejar la noticia (envia la noticia a La Tafanera) i un altre per afegir la noticia al teu compte de del.icio.us.
Ens agradaria saber que us semblen i que en penseu. Cal canviar algun enllaç? Cal afegir-ne algun de nou?
Per enviar la vostre opinió envieu un email a administrador@xarxabloc.com o utilitzeu el formulari de contacte del bloc corporatiu.
Recentment vaig tenir l’oportunitat de visitar un dels platós on es va rodar una de les pel·lícules de la gran saga d’Star Wars. El seu emplaçament, únic i espectacular al bell mig del desert tunisià, era l’idoni per reproduir el poblat en la pel·lícula del senyor Lucas.
Després de comprovar amb sorpresa l’alt grau de deteriorament de les cases i elements que formaven el plató, que és el que primer destaca en veure’l, després de voltar una estona per tots els racons inòspits de la zona, després de recollir elements trobats per terra tot imaginant a quina estructura o a què podien haver format part, i després com no, de fer el friki per allí una estona tot reproduint una d’aquelles grans batalles d’espases làser…Vaig poder comprovar amb sorpresa de què es composaven alguns dels elements decoratius adherits a les cases.
(Continua llegint…)
El passat dijous dia 19 de juliol, el director del Festival Internacional de Benicàssim, sorprenia als lectors del diari AVUI amb la seva resposta a la pregunta on es plantejava la possibilitat de l’actuació d’algun grup de llengua catalana al FIB. José Luis Morán respongué a aquesta amb un “no crec en nacionalismes”, argumentant que “prefereix donar suport als cantants en castellà que no en galleg, euskera i català”.
El director del FIB diu que respecta i entén aquells qui defensen les seves arrels, però que no comparteix els seus pensaments, d’aquesta manera afirma que és millor recolzar aquells qui volen expressar els seus sentiments d’una forma més massiva.
La opinió de José Luis Morán és si menys no curiosa, amb unes argumentacions que posen de manifest que actualment la incomprensió d’una causa és en moltes ocasions un dels conflictes fonamentals per poder afrontar el problema global.
Llegit a Racó Català
Després del trencament del contracte de patrocini entre l’empresa Kelme i el jugador del Futbol Club Barcelona Oleguer Presas, arran del seu article d’opinió on expressava diversos casos d’injustícia judicial; ara, temps després, la reconeguda empresa italiana Diadora proporcionarà el amterial a Oleguer.
Cal recordar que el rebuig de la valenciana Kelme a Oleguer, provocà unfort clamor social en contra d’aquesta decisió, i milers d’adherits enviaren e-mails a l’empresa en qüestió anunciant la seva condemna per aquest fet i la seva decisió de deixar de comprar material de la marca.
Així doncs queda tancat el cas que per la banda de Kleme, només l’ha portat a un major rebuig social a causa dels seus actes intolerants amb la opinió del jugador blaugrana.
A partir d’aquesta entrada i fins d’aquí dues setmanes aquest bloc, i per tant els redactors, aprofitarem la primera quinzena de juliol per consumir les vacances. Així doncs ens llegim a partir del dia 16 de juliol.