Així ho ha anunciat la discrogràfica del grup, i serà el proper 8 de novembre a les 22 hores i en motiu de la inaguració de l’Illa Stadium, camp de futbol enllaçat amb l’Illa Diagonal.
Els Pets, -seguint així la pauta que inicià el grup espanyol Esmusssein el passat mes de març, en realitzar el primer concert online-, interpretaran els clàssics de sempre, que mai deixen d’agradar, i les noves cançons del seu últim àlbum “Com anar al cel i tornar”, convertint-se així en el primer grup de la història en fer una actuació musical en català a la vida paral·lela online de Second Life.
En acabar el concert, hi haurà xat en directe amb els components del grup i signatura de samarretes online. Sí, els temps canvien; ningú hauria dit mai a aquells joves de Constantí amb els genolls pelats que acabarien actuant, cantant, parlant, signant i en definitiva vivint, online.
Via laMalla
Dues notícies (rumors i curiositats) arran l’Univers Google.


Es confirma el que s’havia estat rumorejant les últimes hores per la xarxa, l’operadora de telefonia mòbil Yoigo, caracteritzada i autoproclamada com la companyia de telefonia amb els preus més econòmics de l’estat espanyol fa un pas més.
I no és un pas qualsevol, és un pas de durada indefinida i que suposa un canvi en el concepte de telefonia mòbil estatal. Des de demà dia 1 de novembre, Yoigo ofereix a tots els seus clients una tarifa de 0€/minut en trucades entre telèfons de la seva operadora, la única despesa existent serà les dels 12 cèntims d’euro d’establiment de trucada.

Ens trobem doncs, davant del què de moment no és només una promoció temporal, sinó una nova situació en el mercat de telefonia, que suposa encara més una empenta per a tots els clients, i de nou, una alerta per a totes les altres operadores que desenvolupen la seva activitat a tot l’estat. Yoigo, torna a fer un pas més endavant.
Diferències; versions i actualitzacions de Windows comparades amb versions i actualitzacions de Mac OS.

“Perdona, em pots gravar Internet en aquest CD?”(1) #
Durant un parlament que ERC féu el passat 12 d’octubre, vaig adonar-me una vegada més de la immensa quantitat d’incongruències i llacunes que el discurs independentista català té des de fa temps. Mentre denunciaven que es commemorés el genocidi que les tropes espanyoles van dur a terme sobre les societats precolombines, va semblar-me que no es tenia gens en compte que no només tant els Almogàvers com Jaume I van protagonitzar conquestes, batalles i vessaments de sang en nom de Catalunya durant llargs períodes de la història, sinó que a més a més són recordats com a herois. De la mateixa manera, quan proclamaren que el descobriment del Nou Món era un esdeveniment que no anava ni venia a Catalunya, els beneficis econòmics que va haver aquí provinents del comerç amb Amèrica també van passar-se bastant per alt.
Em sento català com el que més, i no pretenc que s’ignori l’opressió que Catalunya ha rebut històricament, però reclamo que hom i sobretot Esquerra sigui coherent i realista. Reclamo que es deixi d’avivar la flama del conflicte Catalunya-Espanya criticant de manera infantil i sistemàtica les accions de l’oponent. I reclamo que en lloc de potenciar el victimisme i heroïcisme que tant ens acaben ridiculitzant s’opti pel que realment ens enriquirà com a nació, per una actitut basada en la raó i la coherència per davant de tot.
“Empollons del món, uniu-vos! Els “nerds” dels 80, després d’insults i clatellades, manegen els fils del planeta: Microsoft, Pixar, Google, YouTube i fins i tot Wall Street estan a les seves mans. Ara han conquerit Hollywood i estan decidits a que les comèdies es facin a la seva manera.”(1) #
Després de publicar el passat 18 d’octubre una imatge en aquest bloc, fotografia d’una de els obres de León Ferrari que vaig considerar interessants per divulgar en aquest petit i humil espai, la lectora María Alicia García Facino ens convida a fer lectura del seu bloc: “Plagio de León Ferrari a Arturo Ballester“
En el bloc, i basant-se en descobriments fets per ella mateixa, juntament amb Pelusa Borthwick i Alicia de Arteaga acusen a l’artista León Ferrari de convertir l’obra “Loor als Herois” de l’espanyol Arturo Ballester a la seva “La civilització occidental i cristiana”, considerant-la un plagi de la primera.
Sense prou coneixement de causa, només basant-me en el bloc d’acusació, i per tant, sense poder posicionar-me sobre si es tracta d’un plagi o si no…us deixo que comproveu vosaltres mateixos la informació divulgada en aquest bloc i que cadascú n’opini el que vulgui. Restant com a simple ataveu d’allò ofert per una de les nostres lectores, a qui des d’aquí agraïm la seva participació.
La percepció sensorial és l’única via que té la consciència per estar al corrent dels canvis i situacions que l’envolten, i és per aquesta raó que les concepcions humanes sobre un mateix concepte no són mai iguals. Tot i així, quan dues d’aquestes postures arriben a un encontre la reacció que se’n deriva és sempre la mateixa.
Considerar que l’opinió pròpia és l’única vàlida és tan humà com la parla, i és un fet que en una oposició d’idees apareix sempre, d’entrada. És aquí on molts proclamarien que les diferències poden conduir-se cap a la tolerància i l’acceptació, però la realitat és que això no és altra cosa que la disfressa de considerar que allò tolerat és inferior, puix des del moment en què una cosa es tolera ja s’ha vist com pitjor. És una assumpció inevitable donat el fet que la premisa necessària per l’aparició de la tolerància és la desaprovació o fins i tot la molèstia.
En lloc de parlar de tolerància, que només enforteix la divergència entre allò a què ens enfrontem, hauríem primer de disseccionar i observar el nostre propi criteri i només llavors mostrar tolerància, que aplicada així trencarà els abismes interpersonals que tants conflictes generen.
Gran obra de l’artista argentí León Ferrari, guardonat els darrers dies amb el Lleó d’Or a Venècia:
