« Armes
Atac informàtic a Sobirania i Progrés »

Fric

Categories: Crítica, Cultura, Llengua, Opinió, Societat
Gerard — 8:55 pm

És molt probable que havent-vos llevat aquest matí i sortit al carrer, us hagin quasi atropellat tres expressions que circulen sense control pel vocabulari català. Dues d’elles són les fàtiques, supèrflues i recorrents “bon dia!” i “com estàs?”, paràsits del llenguatge que es nodreixen de la incapacitat humana per a ser honestos amb ells mateixos i els altres. La tercera però és bastant més recent, tant que ha irromput en el nostre dia a dia de tal manera que s’ha estès a absolutament tots els nivells. Es tracta del ja popular mot “fric”, en el seu defecte “friqui”, de l’anglosaxó “freak”.

Atribuït inicialment a éssers excèntrics connotativament desagradables, “fric” s’ha convertit en la via humana per excel·lència per a disfressar i normalitzar la discriminació i rebuig social, així com també per a reforçar la superioritat amb què per defecte ens relacionem amb la resta.

L’única reacció possible que es dóna quan algú coneix un comportament diferent del seu és considerar que és pitjor. Malgrat que l’única manera per relacionar-se fructíferament és aprenent a valorar adequadament el que és forà, tota persona viva ha qüestionat i per tant menyspreuat l’opinió d’altri en el moment en què ha col·lidit amb la seva. La manera com aquest menyspreu es manifesta verbalment ha anat canviant durant la història. Els que abans practicaven la bruixeria són ara científics, els que a l’Antiguitat corrompien les ments ara són filòsofs, i aquells que abans eren intel·lectuals i apassionats d’algun camp, aquells que els fascinava el comportament dels nombres o les arrels etimològiques de les paraules, tots aquells que aprofundien molt en alguna matèria, fins fa quatre dies eren catedràtics, o escriptors, o cinèfils. Ara no són res, són menys que res, són frics.

Deixa un comentari