La percepció sensorial és l’única via que té la consciència per estar al corrent dels canvis i situacions que l’envolten, i és per aquesta raó que les concepcions humanes sobre un mateix concepte no són mai iguals. Tot i així, quan dues d’aquestes postures arriben a un encontre la reacció que se’n deriva és sempre la mateixa.
Considerar que l’opinió pròpia és l’única vàlida és tan humà com la parla, i és un fet que en una oposició d’idees apareix sempre, d’entrada. És aquí on molts proclamarien que les diferències poden conduir-se cap a la tolerància i l’acceptació, però la realitat és que això no és altra cosa que la disfressa de considerar que allò tolerat és inferior, puix des del moment en què una cosa es tolera ja s’ha vist com pitjor. És una assumpció inevitable donat el fet que la premisa necessària per l’aparició de la tolerància és la desaprovació o fins i tot la molèstia.
En lloc de parlar de tolerància, que només enforteix la divergència entre allò a què ens enfrontem, hauríem primer de disseccionar i observar el nostre propi criteri i només llavors mostrar tolerància, que aplicada així trencarà els abismes interpersonals que tants conflictes generen.
Tens tota la raó i perquè vegis, estic essent molt tolerant amb la teva reflecció. Es broma !!!
1 | Escrit per: Pilarll | October 21st, 2007 at 6:19 pmMolt bon post, això hauria de fer reflexionar a molta gent que és creu superior en les seves idees.
Hahah sí, hi estic d’acord. Tot i així és molt difícil per no dir impossible de no tenir aquesta reacció, jo mateix m’hi trobo: si ara algú em proposés una postura diferent de la d’aquest article d’entrada defensaria la meva, considerant així l’altra pitjor. Crec que és més una premisa moral a tenir en compte que una meta que hagi d’assolir-se.
2 | Escrit per: Gerard | October 22nd, 2007 at 4:51 pmAmén.
3 | Escrit per: Xavier | November 1st, 2007 at 3:37 pm