Durant un parlament que ERC féu el passat 12 d’octubre, vaig adonar-me una vegada més de la immensa quantitat d’incongruències i llacunes que el discurs independentista català té des de fa temps. Mentre denunciaven que es commemorés el genocidi que les tropes espanyoles van dur a terme sobre les societats precolombines, va semblar-me que no es tenia gens en compte que no només tant els Almogàvers com Jaume I van protagonitzar conquestes, batalles i vessaments de sang en nom de Catalunya durant llargs períodes de la història, sinó que a més a més són recordats com a herois. De la mateixa manera, quan proclamaren que el descobriment del Nou Món era un esdeveniment que no anava ni venia a Catalunya, els beneficis econòmics que va haver aquí provinents del comerç amb Amèrica també van passar-se bastant per alt.
Em sento català com el que més, i no pretenc que s’ignori l’opressió que Catalunya ha rebut històricament, però reclamo que hom i sobretot Esquerra sigui coherent i realista. Reclamo que es deixi d’avivar la flama del conflicte Catalunya-Espanya criticant de manera infantil i sistemàtica les accions de l’oponent. I reclamo que en lloc de potenciar el victimisme i heroïcisme que tant ens acaben ridiculitzant s’opti pel que realment ens enriquirà com a nació, per una actitut basada en la raó i la coherència per davant de tot.