December 14, 2007

Neix Forumpolitica.com

Categories: Cultura, Internet, Llengua
Ismael — 8:45 pm

Fa escassos dies ha vist la llum aquest projecte fòrum, un nou espai web enfocat a la participació dels usuaris per tractar de temes polítics en català. Segons els impulsors del projecte cerquen ser el fòrum de política en català de referència, amb transperència i igualtat per totes les idees que hi siguin expressades.

A fòrumpolítica però, també hi trobarem altres temes de debat com poden ser Internet, esports, literatura, ciència, etc. Sempre mantenint un dels seus objectius primordials, la potenciació del català a la xarxa i sobretot en aquests àmbits que engloba.

Podeu accedir al nou Fòrum de Política tot fent clic aquí.

December 13, 2007

Por

Categories: Cultura, Filosofia, Opinió, Societat
Gerard — 10:37 am

Una habitació fosca, un escenari o parlar en públic són només alguns dels conceptes que poden resultar esfereïdors per als éssers humans. La por neix i mor amb nosaltres i no ens abandona en cap moment de la nostra vida. L’únic que va canviant i modificant-se és com se’ns manifesta o en quin grau, car sempre estarem acompanyats d’aquella ombra que ens estreny l’estómac i ens talla la respiració.

Controlar la pròpia por és un dels combats més ferotges que una persona pot arribar a tenir: la consciència s’enfronta a ella mateixa i ataca els patrons d’autodefensa, creant una angoixa aclaparadora. Tanmateix és un dels millors exercicis per a créixer emocionalment i psicològica, que cedeix generosament a la nostra integritat com a ésser una encara major enteresa. I és que certament hom ha de continuar empenyent les seves pròpies fronteres, puix s’estrenyen elles soles.

Tot i així, els discursos que condemnen tota phóbos no reconeixen la també necessària funció que fa la por en la societat. D’entrada, poder discernir entre el que és convenient o no és possible gràcies al rebuig que sentim envers els hipotètics efectes negatius que quelcom tindrà sobre nosaltres. I de la mateixa manera, per tal que un nen aprengui els valors socials que els seus pares o tutors li mostren ha de tenir por durant el procés. No m’estic referint pas a la por d’un càstig físic. Potser serà la por de perdre l’admiració que rebia fins aleshores, o la de defraudar algú. Ha d’haver-hi un rebuig a l’opció negativa i aquest rebuig es traduirà com a por que allò negatiu passi.

És molt complicat arribar a trobar l’equilibri entre el temor, la por, el respecte i la consciència del bé. Les societats humanes pendul·len entre sistemes repressors i d’altres massa permissius, incapaces de trobar un punt estable. El més probable és que els falti un pas, que es deixin el més important. Potser per poder acostar-se a la resposta d’aquest problema antropològic el primer que haurien de fer, abans de qualsevol altra cosa, és perdre la por de la por.

December 5, 2007

Sabem els guanyadors…

Categories: xarxaBloc
Ismael — 11:49 pm

Ja tenim guanyadors! Avui, als voltants de les vuit de la tarda hem celebrat el sorteig amb Random, tal i com s’especificava a les bases. S’han extret 4 nombres corresponents cadascun a un premi, que l’atzar ha volgut que fossin els que concordaven amb els noms de…

Lot 1 Ansem d’Hipotèrmia Mental
Lot 2 Oriol de Curiositats.cat
Samarreta 1 Kubiak123 d’Inforgeek
Samarreta 2 Jèssica de Carquinyoli07

Moltes felicitats als guanyadors!, ens posarem en contacte amb vosaltres ben aviat. I moltes gràcies a tots els altres participants, i més sort la propera vegada.

Recordem que el sorteig ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Plataforma per la Llengua i de Vadejocs.

December 3, 2007

Faig saber

Categories: Ciència, Curiositats, Humor
Ismael — 11:43 pm

I amb el permís d’Els Pets, que recuperant el vell article “Llepar maquinetes…“- publicat anteriorment en aquest mateix bloc-, em disposo a realitzar un experiment a llarg termini.

Veient la incredulitat que despertà l’afirmació d’una estranya sensació produïda al posar en contacte llengua-maquineta, anuncio públicament que em disposo a fer el seguiment d’una maquineta metàl·lica nova de trinca, fins al punt que arribi a produir aquesta sensació.

L’objectiu és descobrir quin és el possible motiu d’aquest curiós efecte: si es tracta d’un efecte que algunes maquinetes produeixen i d’altres no, si per contra ve donat de l’ús d’aquesta al fer punta amb el llapis, si ve produït pel rovell i el pas del temps…

És un petit, senzill i humil treball d’investigació en pro de la ciència i la humanitat, que espero que aclareixi alguns dubtes existencials d’aquells qui ja n’han comprovat l’efecte alguna vegada. Us mantindré informats.

December 1, 2007

Mirades

Categories: Curiositats, Llengua
Gerard — 2:46 pm

És molt comú referir-se a algú dient que té una mirada alegre, o trista, o viva. Quan veiem una persona que no ha dormit, diem que té una mirada cansada, i si el nostre company està absort en els seus pensaments, opinem que té la mirada perduda.

És molt curiós que sigui així, donat el fet que d’entre els factors de les diverses expressions facials humanes, el globus ocular és el que menys varia. És cert que les pupil·les es dil·laten o contreuen, segons els nivells d’adrenalina i altres substàncies en sang a causa d’experimentar certes emocions (o s’experimenten certes emocions a causa dels nivells d’adrenalina i altres substàncies en sang… no entrarem en aquest tema), però aquest moviment muscular és minúscul comparat amb el que veritablement defineix a nivell visual un estat d’ànim: el grau d’obertura de les parpelles, la tensió en els muscles entorn dels pòmuls i els llavis, les postures de les celles, les orelles, el front, el regatge sanguini a ambdues galtes, i fins i tot la cadència respiratòria, que farà que els llavis i el nas es moguin més ràpidament.

És comprensible que, en lloc d’anomenar tots i cadascun d’aquests símptomes, per raons d’economia lingüística l’expressió es redueixi a mirada, però no deixen de ser sorprenents les convencions humanes dins del complex i ampli camp de la comunicació.

« Previous Page