Ara a inicis d’any és quan habitualment sorgeix el debat de quin és el sentit del Nadal. I és que malgrat que aquestes festes siguin seguides per la gran majoria de col·lectius, siguin cristians o no, el segle XXI es caracteritza per la creixent presència d’institucions i governs laics. Certament l’espai espiritual s’ha rellevat de la vista pública. O potser no?
Fa 3 dies de l’inici d’un nou any. Algú s’ha plantejat per què es va celebrar l’entrada del 2008 i no del 1482? Si és 2008 i no cap altre és perquè fa aquests anys que Jesús va néixer. Aquí podrien saltar els historiadors més meticulosos i dir que Jesucrist no nasqué a l’any 0 sinó al 4 a. C. (que per irònic que sigui és cert), però el rellevant d’això és que per més esforç que s’hi posi, la societat està construïda just a sobre de les religions: l’art, la música, l’estètica i els nostres valors morals tenen les arrels ficades en el sòl del que és espiritual.
Imposar un model religiós a qualsevol persona és quelcom que no ha de fer-se, però aprendre quin és el llegat que les principals religions ens han deixat és un concepte fonamental en la formació de futures persones. És per això que és incomprensible que una assignatura com Cultura Religiosa hagi rebut tantes critiques negatives durant anys. No és cap espai de predicació ni de pregària, sinó de culte i saviesa, de filosofia i de lògica. Es tracta ni més ni menys del lloc òptim per a estudiar els punts comuns de totes les religions i veure les causes i raons que hi ha darrere de cadascuna, per tal que l’alumne s’adoni que més enllà dels miracles i els àngels el que realment diuen els déus és una sola cosa: sigueu bones persones.
Educació per a la ciutadania? Fa segles que s’imparteix, ja sigui de boca de Jesús, Siddharta o Mahoma, i justament aquells que més critiquen les religions són els que menys cas fan dels seus nuclis comuns, de les pautes de comportament universals que totes elles promouen. I és això finalment el que dóna sentit a aquestes dates, són aquests conceptes bàsics el que fa que persones no cristianes seguin a taula i dinin junts el dia 25 de desembre. És l’essència compartida de totes les religions el que conforma el Nadal.