« Eleccions Generals 2008
Tibet i Catalunya »

De com anar a Eurovisió en quatre passes

Categories: Esdeveniments, Internet
Ismael — 7:40 pm

Per aconseguir representar a Espanya al Festival d’Eurovisió 2008 només calen quatre passes, i són ben senzilles:

  1. El Brikindans
  2. El Crusaíto
  3. El Maiquelyason
  4. El Robocop

Així és com el ja arxifamós Rodolfo Chikilicuatre s’ha aconseguit esmunyir cap al Festival d’Eurovisió, tot havent passat una fase selecitva amb molta competència i de la bona. Però és el poder del poble, el poder de la votació popular i de l’empenta donada des del programa Buenafuente de laSexta

Així doncs, aquí trobem unes altres quatre passes a seguir per tal d’arribar a Eurovisió:

  1. La gent d’El Terrat van tornar a fer de les seves tot creant aquest personatge humorístic, en Rodolfo Chikilicuatre. És representat per un actor habitual de la productora, en David Fernández, nascut a Igualada el juny de 1970. Un personatge singular amb la cançó Chiki-chiki, de lletra i música fent referència i ironia a moltes de les tendències actuals, tot parodiant el sistema i el Festival.
  2. Es presenta a una fase previa de selecció a través d’Internet. Allí obté un clar recolzament per part dels votants, que lliurement l’escullen perquè juntament amb quatre artistes més escollits a Internet, i cinc més afegits per un jurat, vagi a una gala de selecció a Televisió Espanyola. Acaba obtenint la victòria a gran distància de la segona posició.
  3. Assisteix amb el seu gran èxit, el Balla el Chiki-Chiki a la gran gala de “Salvemos Eurovisión“. I efectivament el públic salva Eurovisió, tot escollint en gran part a en Rodolfo Chikilicuatre com a representant per a Espanya al Festival.
  4. Comença la preparació pre-Eurovisió, tot havent de modificar la lletra per extreure’n les al·lusions polítiques i demès censures. Els d’El Terrat encara riuen ara, en David Fernández content i sorprès, i el poble amb divisó d’opinions al respecte: per uns és la vergonya de la mñusica i ha robat el lloc a un cantant de veritat, per a uns altres s’ha convertit en ídol i heroi nacional.

Sigui com sigui, agradi o no, mai pot ploure al gust de tothom i a Belgrad es ballàra el Chiki-Chiki.

Deixa un comentari