Genis i bogeria

Categories: Art, Música, Opinió, Societat
Gerard — 12:56 am

Quan hom contempla un quadre de van Gogh o escolta una sonata de Schumann, sense entrar en preferències, sovint aquells més introduïts en el món artístic patim una irrefrenable urgència de voler compondre o pintar quelcom que equipari en genialitat la seva obra. Però alhora poques vegades ens adonem que, probablement, si van poder crear d’una manera tan brillant fou pels desequilibris mentals que patien. W. A. Mozart era ludòpata, Schumann patia greus trastorns de bipolaritat i bogeria, Txaikovsky era pederasta i Ludwig van Beethoven era una persona esquerpa que acabà la seva existència aïllat quasi per complet de la societat. No per això ni per molt menys deixo d’apassionar-me quan escolto les seves obres, però cal remarcar la necessitat de no urgir en l’anhel d’assemblar-se a ningú puix haurem omès tota la resta d’atributs que també té.

Un comentari en “Genis i bogeria”
  1. Nano, ets un flipat.

    1 | Escrit per: Numilk | May 30th, 2008 at 1:27 pm

Deixa un comentari