El llegat que la grècia antiga ens ha cedit pel que fa a assumptes de gestió social, de política altrament dit, s’ha convertit en un estandard de qualitat. Assolir una societat en què hom pot decidir llur destí és lògicament ben desitjable, però tant en la democràcia de l’edat antiga com en l’actual hi ha llacunes de què ningú pot salvar-se.
Les polis gregues són reconegudes com la primera aparició de la democràcia, sí, però el que sovint s’omet és que només podia votar un estrat de la societat determinat pel sexe, l’edat i la qualificació social. Això volia dir homes lliures més grans de 21 anys i dic lliures perquè dins d’aquell formós sistema democràtic hi havia esclavitud.
A l’actualitat l’esclavatge, afortunadament, ja no és vigent però no per aquest fet el sistema s’ha vist optimitzat. Seguim tenint llasts en el mètode de govern que no permeten les millors preses de decisions. I és que en realitat en aquest estat només s’exerceix la democràcia una vegada cada 4 anys. Els més optimistes podrien dir que les manifestacions poden pal.lesar també la voluntat del poble però si ens desenganyem podrem recordar múltiples exemples en els quals l’efecte dels manifestants fou nul.
Un filòsof digué al seu dia que la creació s’està duent a terme en aquest precís moment. Si tenim en compte que els sistemes de govern poques vegades quallen com han de fer-ho, on deurien parar aquests quan Déu repartí l’eficiència?
Nano, ets un flipat.
1 | Escrit per: Numilk | May 30th, 2008 at 1:20 pm