Entelèquia

Categories: Opinió, Verba volant, scripta manent
Gerard — 8:43 pm

Paraula amb l’origen etimològic en el mot grec entelékheia, que al seu torn es deriva del terme entelés (acabat, perfecte), entelèquia fa referència a la realització òptima i fins i tot utòpica de quelcom o d’algú. Certament cadascú té en ment la seva pròpia idea d’entelèquia vital, en la qual els nostres anhels es compleixen. La qüestió que només llavors apareix és si aquells desitjos són els adequats per a l’òptim desenvolupament del nostre curs. És correcte que volguem fer el que volem? No estem condicionats pel model de virtut que hem rebut des de sempre? Canviaria el nostre concepte d’entelèquia aplicada a la nostra vida si haguéssim viscut en unes altres circumstàncies? Lògicament la resposta és afirmativa. De fet, la sort és únicament i exclusiva tot allò que no hem de patir, i el que no hem de patir ve determinat pel màxim de sofriment que fins llavors coneixem, marge que pot canviar més enllà de la nostra voluntat.

Un comentari en “Entelèquia”
  1. A la fi he trobat una definició fàcil d’entendre. Gràcies

    1 | Escrit per: Francesc Demestres | August 19th, 2008 at 5:48 pm

Deixa un comentari