Referències i música

Categories: Art, Música, Opinió
Gerard — 7:30 pm

Sempre que alguna persona proclama el dret humà a la llibertat, i tal com ja he denotat en articles previs, no puc estar-me de pensar en tots els determinismes que circumstancien les nostres preses de decisió. Lluny, però, de descriure com aquest fet ens afecta, que seria massa reiteratiu, el que voldria posar de manifest en aquests paràgrafs és tota la colla d’antecedents que trobem, voluntàriament o involuntària, i que agafem com a model per a basar-hi els nostres fets, des dels més quotidians fins a les decisions més crítiques.

Tanmateix, i innovant en el que fins ara s’ha escrit sobre aquesta temàtica en aquest blog, vull fer esment a les referències que totes les obres d’art evoquen i empren. Totes? No! Una vessant artística composta per sons indomables rebutja una i altra vegada ferotgement els antecedents. I és que, de la mateixa manera com les arts plàstiques prenen sempre elements visuals com a model, la música usa en tot moment motius sonors que comparteixen no res inherent amb el concepte que la peça duu internament, tal com brillantment va remarcar-me B (el nom complet del subjecte s’ha omès per protegir-ne la identitat).

Alguns teòrics afirmen que el fet que la ment humana sigui susceptible d’interpretar una successió de sons de diferent freqüència com una melodia correspon amb la capacitat innata d’aprendre i reproduir sons, de parlar. Sigui com sigui, quan hom és capaç de produir en l’oient de la seva peça musical les sensacions que es va proposar d’emetre en un inici, ha creat quelcom meravellós.

Deixa un comentari