Si hi hagués res que el pas dels anys pugui denotar de manera més òptima, serien les sensacions socials. No estic referint-me pas a les possibles percepcions sensorials que hom pugui sentir en una multitud sinó a tota aquella concepció d’un aspecte determinat assumida per una convenció no explícita.
Fins fa uns anys, l’homosexualitat era perseguida. Malgrat que algú pogués respectar una persona de diferent preferència sexual, la sensació social era que allò no era correcte. Avui dia, una persona pot ballar semidespullada a sobre d’una carrossa en el dia de l’orgull gai i, si algú arribés a opinar que allò és vergonyós, hom el titllaria d’homòfob, de racista, de feixista i de votant del partit x, que quan la plebe s’hi posa no manquen recursos despectius.
Arribat aquest punt, doncs, jo, senyors i senyores, trobo que ballar semidespullat a sobre d’una carrossa és vergonyós. Opino que era ja hora que algú ho fes públic, perquè detesto que, per mera inèrcia momentània d’opinió multitudinària, s’ometin conductes com aquesta.
Abans que surtin fiscals cridant “homòfob! racista! feix…”, que sempre n’hi ha a punt, vull fer esment de dues coses. En primer lloc que tinc coneguts, amics i familiars homosexuals. Aquestes persones són tan morals, intel.ligents i perspicaços com els coneguts, amics i familiars heterosexuals que tinc, i me’ls estimo pel que són: coneguts, amics i familiars. Però vull afegir quelcom més: cap d’aquests coneguts, amics i familiars, tant els homosexuals com els heterosexuals, van semidespullats pel carrer.
Celebro com el que més que els col.lectius discriminats, com el de gais i lesbianes, facin ressonar els seus drets (que no són diferents dels de vostè, lector/a de catbloc, o dels meus), però denuncio ara i sempre que sota de les tovalles d’aquesta reivindicació s’hi fiquin conductes que no pertoquen i, encara més especialment, que la resta es tapin els ulls perquè la sensació social del moment sigui aquella.