Introdueixi els termes de la busca Envii el formulari de busca
Aquí

catbloc

Manifest

Ja fa força temps que sorgí a la llum el polèmic manifest per a la “lengua común”, un nou nom, es veu, per a la llengua castellana, i d’ençà de llavors s’han sentit opinions de totes bandes. En primer lloc sonà la de la dels “intel.lectuals”, que segons el diccionari català és aquell o aquella “relatiu/va a l’enteniment” o “dedicat/da al cultiu de les ciències i lletres”, i fou seguida poc després per la d’aquells que no som intel.lectuals però que encara tenim sentit comú.

Seria massa reiteratiu i tediós entrar en àmbits polítics i/o ideològics i és per això que l’únic que volia tractar era la suposada llibertat d’elecció que els detractors de l’exclusivitat catalana en l’ensenyament impartit a Catalunya onegen com a estandard.

És en aquest punt on hom es preguntarà “aquells que parlen d’enfortir una sola llengua arreu de l’estat s’omplen la boca de llibertats?”. Efectivament. Segons la seva intel.lectual opinió, una família de l’estat espanyol té el dret d’escollir la llengua amb què vol educar la seva estirp i és del tot injust i antidemocràtic que la legislació vernacla només contempli com a llengua vehicular la catalana.

Si em permeten, des de la meva no tant intel.lectual opinió, els parlaré jo de drets i llibertats. Del dret i la llibertat que tingué la meva mare, incapaç d’aprendre a l’escola la teoria de la llengua que parlava a casa. Del dret i la llibertat que tinc jo, quan vaig a comprar llet i em tornen “dieciocho céntimos”. Del dret i la llibertat que té la meva àvia quan pot llegir els ingredients dels macarrons que compra en grec i portuguès però no en la llengua que parla. Del dret i la llibertat que té tota persona catalanoparlant quan es troba, cada vegada més freqüentment, atacs camuflats al correcte desenvolupament cultural i lingüístic.

No es pot venir a Catalunya després de tres dècades i pretendre que res ha passat. No es pot venir a Catalunya i donar el mateix tracte al castellà que al català, ometent per complet la repressió social a què fou sotmès aquest últim. No es pot venir a Catalunya i dir “deixem que la gent sigui lliure per triar” quan el castellà s’ha estat gravant a foc durant dècades a l’aire que es respira. No es pot. Simplement, no es pot.

I, tornant a la pobra família que no pot donar una ensenyança en castellà a les seves criatures, la mateixa capaç de trobar sempre l’únic cambrer català de la Rambla de Barcelona, haig de dir una última cosa: el dia que a Sevilla pugui matricular-me en el crèdit “Jacint Verdaguer: vida, obra i miracles”, el dia que en tot l’estat espanyol em puguin entendre i parlar en català, el dia que el concepte d’”España plural” sigui això i no una Espanya amb grumolls, aquell i només aquell dia no tindré cap inconvenient que els seus fills aprenguin a Granollers que dos més dos no són quatre sinó “cuatro”.

Deixa un comentari

catBloc, està format per un equip de blocaires explorant noves formes de divulgació d'informació general.

Si necessites posar-te en contacte amb catbloc pots utilitzar el formulari de contacte on també pots trobar diferents formes de contactar.
A continuació tens des de la direcció del fil RSS fins a varis enllaços directes a serveis.