Introdueixi els termes de la busca Envii el formulari de busca
Aquí

catbloc

November 24, 2008

Coherència

Qui no recorda l’enorme rebombori que la querella entre Air Berlin i el govern balear provocà? Sens dubte, la sol·licitud que la companyia usés el català en els seus vols va suscitar que se’ns catalogués, a nosaltres els catalans, d’egoistes, injustos i altres apel·latius que no citaré. UPyD i Ciutadans (C’s) van defensar que les companyies privades podien emprar la llengua que elegissin, onejant la llibertat d’elecció com a estandard. Van haver-hi comportaments poc correctes provinents d’ambdues bandes i al final vam estar al cap del carrer: el català continua sent vetat dels vols de l’esmentada companyia.

Aquell fet contrasta curiosament amb el recent esdeveniment protagonitzat per UPyD mateixa. Després que Swiss International Airlines (l’antiga Swissair) utilitzi només el català juntament amb l’alemany, el partit envià una carta a l’aerolínia queixant-se al respecte, on, d’entre d’altres comentaris dignes d’un guardó a la correcció, es titlla el català de dialecte.

I és que defensar l’ús del català és una actitud tristament pròpia de nacionalistes. Sort en tenim d’aquests partits que encara lluiten per la llibertat i el bé comú.

Via: Racó Català

November 17, 2008

Semse jo

Allunyant-me de la temàtica filosòfica habitual dels meus articles, centro l’eix d’aquest en una operadora de telefonia mòbil que està agafant cada vegada més força, simyo, de la qual m’he fet recentment. Els motius que van fer-me decidir per aquesta companyia foren:

1. No hi ha consum mínim mensual
2. Hi ha les mateixes tarifes tant per targeta com per contracte
3. Té la tarifa una de les tarifes més barates del mercat actual
4. La interfície de la zona personal web és exemplar: estadístiques de consum diverses amb gràfiques, consum diari/mensual/bimensual, saldo disponible i activacions de serveis amb un sol click .
5. No hi ha consum mínim mensual

Tots i cadascun d’aquests punts, pel poc temps que fa que estic utilitzant aquests serveis, estan més que complerts. Tanmateix, però, alguns rumors ja estesos i experiències pròpies em fan pensar que podria ser que, després de gastar l’import carregat a la meva targeta sim, em donés de baixa:

1. Fa temps que se sent per la xarxa que el Servei d’Atenció al Client ha estat presentant deficiències des que va aparèixer la companyia. Per la meva banda, no m’ha calgut comprovar-ho, encara.
2. Simyo incompleix les condicions del domini .cat
3. Abans d’enviar tots i cadascun dels missatges per mòbil, m’ha aparegut un missatge d’error dient que no s’havia pogut enviar.  En un 75% dels casos, després de provar-ho múltiples (més de 5) vegades s’ha acabat enviant, però en el 25% restant l’error no va remetre. (ACTUALITZACIÓ: no he tornat a tenir problemes d’enviament d’sms.)

El temps i la persistència o no d’aquests errors determinaran si l’estalvi obtingut per l’abolició del consum mínim compensa un servei un pèl més deficitari que el de la resta de companyies.

November 11, 2008

Realitats

Molt sovint, quan reflexionem sobre les situacions que quotidianament ens trobem en el transcurs de la vida, ens acabem adonant que tot aquell moment problemàtic, d’enamorament o d’alegria és perfectament comparable a d’altres que, durant mil·lenis, milions d’éssers humans han experimentat abans. Malgrat això, si intentem aplicar els nostres esquemes a l’hora d’interactuar amb una altra persona, veiem com moltes vegades ens equivoquem.

Un clàssic exemple d’això seria el moment de salutació. Sense extendre això a nivell antropològic, en el qual podríem arribar a veure com cada cultura té els seus paràmetres i esquemes, i sense sortir del nostre país, tothom s’ha trobat alguna vegada que aquells 2 petons després de l’hola no eren ben rebuts, o que el gest de donar la mà no era correspost. Per no parlar del moment d’acomiadar-se: qui no ha experimentat la tensió produïda en el moment de concloure una conversa que ja no es renova? Bé… doncs… res… en seria un freqüent exemple.

No deixarà mai de sorprendre, per tant, aquesta ambigüitat entre pertànyer a la mateixa espècie i mantindre tantes distàncies culturals uns dels altres.

November 10, 2008

Austeritat

En un article de la Vanguardia d’avui érem il·lustrats com a lectors sobre els beneficis colaterals de la ja sobada crisi. Argumentava com, en una situació de menys recursos econòmics com la d’ara, hom es mostra més prudent amb les compres i adquisicions, més sensat en decidir les despeses mensuals i, parauleta que m’ha encès, auster .

Ja és llàstima que arribin a existir famílies que només ensenyin austeritat als fills quan ja no poden pagar-se 2 jornades de discoteca a la setmana i 3 samarretes noves Tiba i Aguanta , però trobo una vergonya que pretenguin haver trobat la panacea dient això quan el que jo he mamat a casa des de petit, i espero que d’altres també, ha estat la consciència, el seny i la responsabilitat envers els diners. Que ja m’afarta veure individus que es fan dir intel·ligents i madurs parlant de com lamentablement l’anterior cap de setmana van gastar-se 30€ en una nit, entre sopar i oci, i que hauran d’estrènyer el cinturó. Deixeu que acabi de riure.

November 6, 2008

Prioritats

Al llarg de la vida, i sobretot quan et trobes en un àmbit tan intel·lectual com és la universitat, sents comentaris que et fan adonar del veritable miracle que som nosaltres mateixos. Només pel fet d’estar llegint aquest article, el lector està activant tal quantitat de sinapsis que no es podria imaginar. De la mateixa manera, un físic quàntic arriba a descobrir propietats tan ocultes de la matèria que ens podrien arribar a fer plantejar les bases del món. Tanmateix, però, després del moment de fascinació profunda davant d’aquests fenòmens, hom pot pensar “Com li va la vida, a aquest físic quàntic?”. I és que per més coneixements que hom pugui aprendre sobre les radiacions solars sobre els dits petits dels peus drets dels esquerrans, totes i cadascuna d’aquelles persones hauran d’haver-se-les amb problemes d’intel·ligència emocional que requereixen, si no més, tant d’esforç com la resta. I és aquí on diposito el dubte. Com diantre es pot arribar a equilibrar la nostra equació d’existència si tots els camps vitals et reclamen la màxima prioritat? Com és possible dedicar-se en cos i ànima a investigar els efectes de la paraula “però” en el tàlem si la demanda del procés de crear, mantenir i recrear la relació de parella que tens a casa no es podria equiparar, per sobrepassar-lo, a la d’un doctorat?

catBloc, està format per un equip de blocaires explorant noves formes de divulgació d'informació general.

Si necessites posar-te en contacte amb catbloc pots utilitzar el formulari de contacte on també pots trobar diferents formes de contactar.
A continuació tens des de la direcció del fil RSS fins a varis enllaços directes a serveis.