Sant Jordi és també patró de Catalunya, fet que a propiciat la celebració d’aquesta diada com a festa tradicional, on com tots bé sabeu, és tradicional l’intercanvi de roses (provinents de la llegenda del cavaller Sant Jordi en la seva lluita contra el drac) i llibres. S’ha convertit doncs en una icona de les diades, una de les festes més importants i seguides del nostre país, i també en una mena de dia dels enamorats.

Segons la Viquipèdia:

El fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers es deu a l’ajut que va donar el sant al rei Pere I d’Aragó l’any 1094. Segons s’explica, l’esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarraïns després que aquest invoqués el sant. Per agrair la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa catalana.

A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja és esmentat a principis del segle XIX.

Un dels homenatges que té a Internet és un projecte realitzat per en Siknus, la pàgina web totespossible.com

A títol personal m’agrada molt la idea i la pàgina en sí; podeu veure altres projectes de n’Isaac al seu portafoli.

Aquesta tindrà lloc el proper divendres dia 15 de febrer al Casal Pere Quart de Sabadell, sota el títol “Per la continuïtat de TV3 al País Valencià“. El ponent serà el senyor Antoni Royo, delegat d’ACPV de Castelló de la Plana.

Des d’aquí us animem a participar d’aquesta conferència, així com defensar la llengua dins de les vostres possibilitats, començant sempre com a societat civil per promoure-la en l’ús quotidià.

Sense anar més lluny, és popularment sabut que el mateix Albert Einstein era un fracàs a classe. Cal que una mera, pobra i ineficaç forma de quantificar el que es creu que s’ha de saber sigui tan important? El que realment aconsegueix aquest sistema és potenciar una conducta que perjudica els alumnes que ja d’entrada els costa l’aprenentatge i fins i tot els estudiants de més potencial. Quan les formalitats deixen de tenir un sentit pragmàtic i es mantenen per elles mateixes, quan el fet d’assistir a classe deixa de tenir la funció de l’aprenentatge i s’acaba valorant exclusivament per ella mateixa, sorgeixen casos tan espectacularment irònics com el de l’alumne que passa de curs tenint menys d’una mínima noció, o el del que suspèn una assignatura dominant el que s’impartia a classe quasi més que el propi professor.

Des d’aquí clamo la necessitat imperiosa de recuperar els exàmens lliures, d’obtenir la possibilitat de l’alumnat per a examinar-se d’una matèria amb l’únic que es necessita per a excel·lir-la, coneixements, i denuncio també l’actual sistema educatiu, un arcaisme present encara en les nostres vides que frena qualsevol intent per a millorar el nivell acadèmic de la nostra població. I si encara a hores d’ara hi ha algú que encara resta escèptic davant d’aquest fet, l’animo a observar com funcionen els països nòrdics, Suècia per citar-ne un. Que em digui llavors la seva opinió.

Ara i en resposta a aquest spot, el Partit Verd Europeu ha fet una contra-campanya amb la creació d’aquest anunci que podreu veure a continuació.
En ell queda clar que els joves no som delinqüents, no robem ni una cosa (televisors, bolsos, cotxes), ni l’altre (pel·lícules, música…); a més a més, estem a favor dels artistes que queden explotats per les grans multinacionals.

És una bona campanya, una bona resposta i encara més un molt bon missatge.

Via: Alt1040 | Enllaç: I wouldn’t steal

Vivim en el temps, durant el temps, i per ell. La nostra vida es referencia en l’espai temporal i els esdeveniments estan immediatament associats a un dia, un any o una hora. No estem preparats ni acostumats al canvi que el temps porta, perquè vam adonar-nos del temps abans d’adonar-nos-en. És comú sentir l’expressió de el passat sempre és millor. Jo la modificaria, però, per el passat sempre és més còmode. L’entorn de la infància, la música de quan vam començar a sortir, els programes de televisió que veiem, tot ho preferiríem al que hi ha ara. Però quan els nens d’avui siguin adults, d’aquí a 30 anys, pensaran exactament el mateix. De la mateixa manera, tots els conflictes humans han tingut com a causa aquest conservadorisme humà. No estic referint-me a cap ideologia política sinó a l’àmbit més genèric de la paraula. Ja fos per no voler acceptar una invasió del territori o un canvi en l’economia nacional, tota guerra està fonamentada en una no acceptació d’un canvi que per algú resulta negatiu.

Està clar que tenir consciència del pas del temps ha suposat la causa més important de sofriment en les vides humanes, però estaríem disposats a renunciar-hi? Voldríem de debò estalviar-nos el patiment que comporta el ritme de canvi constant abandonant un dels aspectes més essencials de la nostra espècie? Si per deixar de patir hem de deixar de ser, quin sentit tindria tot? Procurem doncs saber, patir i viure, donat el fet que cap dels tres elements se sosté sense els altres.

A fòrumpolítica però, també hi trobarem altres temes de debat com poden ser Internet, esports, literatura, ciència, etc. Sempre mantenint un dels seus objectius primordials, la potenciació del català a la xarxa i sobretot en aquests àmbits que engloba.

Podeu accedir al nou Fòrum de Política tot fent clic aquí.

Controlar la pròpia por és un dels combats més ferotges que una persona pot arribar a tenir: la consciència s’enfronta a ella mateixa i ataca els patrons d’autodefensa, creant una angoixa aclaparadora. Tanmateix és un dels millors exercicis per a créixer emocionalment i psicològica, que cedeix generosament a la nostra integritat com a ésser una encara major enteresa. I és que certament hom ha de continuar empenyent les seves pròpies fronteres, puix s’estrenyen elles soles.

Tot i així, els discursos que condemnen tota phóbos no reconeixen la també necessària funció que fa la por en la societat. D’entrada, poder discernir entre el que és convenient o no és possible gràcies al rebuig que sentim envers els hipotètics efectes negatius que quelcom tindrà sobre nosaltres. I de la mateixa manera, per tal que un nen aprengui els valors socials que els seus pares o tutors li mostren ha de tenir por durant el procés. No m’estic referint pas a la por d’un càstig físic. Potser serà la por de perdre l’admiració que rebia fins aleshores, o la de defraudar algú. Ha d’haver-hi un rebuig a l’opció negativa i aquest rebuig es traduirà com a por que allò negatiu passi.

És molt complicat arribar a trobar l’equilibri entre el temor, la por, el respecte i la consciència del bé. Les societats humanes pendul·len entre sistemes repressors i d’altres massa permissius, incapaces de trobar un punt estable. El més probable és que els falti un pas, que es deixin el més important. Potser per poder acostar-se a la resposta d’aquest problema antropològic el primer que haurien de fer, abans de qualsevol altra cosa, és perdre la por de la por.

La inciativa consiteix en un joc online on el jugador haurà de respondre deu preguntes sobre diversos aspectes relacionats amb la nostra llengua, amb la intenció segons els impulsadors de trencar tòpics i facilitar informació. Les preguntes són variades i expressen realitats tan de caràcter legal, com d’altres ben properes al ciutadà com són els telèfons mòbils o el cinema. Seguint amb el caràcter didàctic del projecte, tan si el jugador encerta o falla la pregunta el programa et dóna la possibilitat d’ampliar-ne la informació per tal d’aprofundir encara més en el tema tractat.

Destacar la vigència i modernitat del català, destapar les idees equivocades que sovint ens porten a menysvalorar-lo i reclamar que es treballi per augmentar l’extensió de la llengua en sectors amb graus d’ús molt baixos són els principals objectius del joc.

A més a més, si encerteu totes les preguntes us podeu endur diversos premis en pro de la llengua!
Animeu-vos a jugar tot fent clic aquí!