Després de perdre 54 partits consecutius, amb els seus corrresponents 108 sets, ho ha aconseguit. Finalment Robert Dee, el pitjor tenista professional de la història, ha aconseguit sortir vencedor d’un partit.
El qui ha tingut el dubtós honor de ser l’únic tenista que ha estat derrotat pel britànic Dee, ha estat el nord-americà Arzhang Derakhshani, que ha perdut en un encontre classificatòri pel torneig Future de Reus. El tenista ha afirmat que ara té com a proper objectiu sumar una segona victòria, i no serà ja pas en aquest torneig on ja ha estat derrotat i n’ha quedat eliminat.
Ha declarat al diari London Evening Standard que després de guanyar el partit, va trucar ràpidament als seus pares per comunicar-los la notícia. Afirma que ell “sabia que podia fer-ho, però que de vegades ho dubtava“.
No obstant i per ben poc, continua mantenint el seu rècord de derrotes consecutives només imitat per Diego Beltranena, qui també va perdre 54 partits consecutius això si, amb la victòria en un set. Fet que ja el situa per sobre de l’heroi Dee.
Via: 20minutos
Molt possiblement aquest títol no us hagi aportat cap tipus d’informació com per entendre alguna cosa mitjanament decent, ho entenc. El més fàcil serà veure el vídeo on uns grup de persones amb poca feina fan sonar la melodia del mític Super Mario Bros amb ampolles, totes elles percussionades amb un cotxe teledirigit.
Una gran obra!
Via: Boing Boing
Aquest curiós producte que no deixa de ser un clàssic espill per penjar a l’habitació i observar-te detingudament, tot tenint la oportunitat de contemplar com va ser de justa la naturalesa amb un mateix, té quelcom afegit que el fa pujar fins a la categoria de curiós.
El mirall en si té una forma vertical i porta estampada la mesura d’alçada d’alguns personatges famosos i coneguts arreu del món. D’aquesta manera el mirall té la funció extra de medidor d’alçades, una cinta mètrica que a banda de dir-te si la teva llargada és de metre seixanta, també et dirà que aquesta coincideix amb l’alçada de Jodie Foster i Sheryl Crow.

Segurament mesurar igual que algun personatjot com aquests us és tan igual com a mi, però si més no té la seva gràcia. A veure qui és el valent que mesura com Peter the GReat o com Alexander Pope…
Web: Who Tall Are You
Per si no n’hi hagués prou amb la crisi econòmica que ens assetja, estem entrant en una fase encara pitjjor de la sequera. Sí, la mítica frase que els pares ens deien de petits (o que almenys a mi em deien) si malgastes aigua algun dia no en sortirà de l’aixeta pot fer-se realitat a curt termini.
Pensant en possibles mesures per a aquest assumpte, m’ha vingut al cap un sistema que empra un professor meu: enlloc de llençar aigua potable al lavabo, canalitza l’aigua de la dutxa fins a la cisterna del vàter. De fet, no és més que aigua ensabonada i per anar a treure el purim ja fa el fet. Al mateix temps, també emmagatzema l’aigua de la pluja en dipòsits, ja sigui per regar el jardí o per qualsevol altre propòsit innoble a que sovint sotmetem l’aigua, com l’esmentat prèviament.
Lògicament, habilitar tots aquests sistemes de conductes i de dipòsits no és res que es pugui fer ni tan sols plantejar aixé com així. Es necessiten diversos mitjans i recursos per a dur a terme una instal.lació d’aquestes i no tothom els té a l’abast. Hauria de ser quelcom que el govern subvencionés o a que donés suport, tot i que probablement tenen ja en curs nombrosos projectes d’importància extrema per al benestar de tots. Un clar exemple en seria la subvenció de 15.102.295€ que l’estat donarà als partits amb representació al congrés per cobrir les despeses de la propaganda electoral amb què col·lapsaren les bústies durant la campanya. 15 milions d’euros destinats a pagar aquelles cartes carregades de promeses de millores, inversions en infraestructures i progrés, que un cop rebudes són llençades a les papereres.
És agradable saber que aquests tributs, cada vegada més alts, que paguem s’inverteixen en projectes justos i de primera necessitat, sobretot en la situació d’inestabilitat econòmica en què ens trobem. I no oblidem que 400€ ho arreglen tot.
Fa ja molts dies que començaren els conflictes violents entre la població del Tibet i la guàrdia xinesa dins del marc de la vigília de les olimpíades que en principi han de celebrar-se a Beijing. A arrel d’això han sorgit protestes arreu del món en contra de la invasió que la Xina protagonitzà i de l’opressió a què han estat sotmesos des de llavors.
Donat el fet que Madrid era també candidata a acollir les olimpíades d’enguany juntament amb Beijing, no puc estar-me de pensar que, en el cas que hagués resultat escollida la capital de l’estat espanyol, potser ara estaríem vivint una revolta per la independència de Catalunya, sortosament amb el mateix suport internacional que està rebent el Tibet. Mentre això no passi sempre podem col·laborar amb organitzacions com estatpropi.cat.
Impressionant nou concepte revolucionari d’empaquetatge de mobles. Estem ja acostumats a portar-nos els mobles desmuntats des de la botiga i muntar-los nosaltres mateixos a casa. Moltes vegades en aquest procés quedem ben sorpresos sobre com han tingut la imaginació suficient com per dissenyar quelcom similar al que els nsotres ulls estant podent observar; quantes vegades m’han fet pensar en aquells regals sorpresa esquarterats en l’interior d’ous de xocololata…
Ara de la mà de dos dissenyadors alemanys ens arriba aquest nou concepte de transport del mobiliari d’habitació, s’anomena Casulo i és un tot-en-un que permet arribar a muntar una habitació completa (escriptori, armari, estanteries, llit…) partint d’una sola “caixa” inicial. És molt original i de disseny agradable, fàcil de muntar i molt útil per aquells qui facin mudances assíduament.
En tot cas, aquí en podeu veure un vídeo exemplificant com és el muntatge d’una de les seves habitacions. Fantàstic.
Ara estan buscant finançament per tal de desenvolupar encara més aquest projecte, alguns potser ja tremolen i d’altres potser ja ho esperen amb ganes per poder-se fer amb el seu.
Més informació: Casulo - mobile living funiture
Me’n faig càrrec que molt probablement la pregunta del títol d’aquest article mai us l’heu formulada (amb tots els respectes pels creatius publicitaris de les cases de cascs de bicicleta…). No obstant, presteu atenció al següent anunci:

Que vindria a ser traduïnt lliurement: “Una de les grans coses dels llibres és que a vegades hi ha alguns dibuixos fantàstics. - George W. Bush”
I com a contrapunt final a tot: “George W. Bush ha caigut de la bicicleta més d’una vegada.”
I sí, tot per acabar publicitant cascs per bicicleta! L’anunci és gairebé una amenaça: si no et vols tornar com ell, protegeix-te amb un dels nostres cascs. Molt ben trobat, de ben segur que si és així ja tenim un motiu més per comprar-nos un casc.
Via: Álvaro Castaño
Ho he vist a Compradicción i m’ha cridat l’atenció. Es tracta d’un producte d’aquells potser una mica inútils, però que com ja dic m’ha fet gràcia.
Parlo d’una cinta adhesiva a la qual li pots fer escriure un missatge gràcies al tipus d’estampat que porta, amb el qual només tapant determinats espais blancs amb un retulador negre obtindrem lletres i nombres al nostre gust. D’aquesta manera obtindrem un text amb el format “calculadora, per dir-ho d’alguna manera.

A partir d’ara ja podrem escriure el missatge “SOS” en to de mofa quan enganxem aquesta cinta per tapar la boca a algun segrestat, escriure l’adreça postal directament a la cinta per fer enviament de paquests, o coses més útils com posar noms a caixes o senyalitzar qualsevol cosa.
Tanmateix, ara també se m’acut que amb aquesta eina es podria fer una mena de Twitter a la vida real tot enganxant cintes aquí i allà amb el que ens passa, el que fem o volguem dir en cada moment. Aquí ja entra la inventiva de cada usuari.
La broma surt per uns 8′20€, i no inclou el preu del retulador ;)
Més informació: Uberreview
Neuròlegs del centre de Neurobiologia de l’Aprenentatge i la Memòria de la Universitat de Califòrnia estan estudiant el cas.
Aquest bon home, resident a Wisconsin (EEUU), té una memòria sobrenatural que li permet recordar qualsevol cosa (imaginem que amb un mínim de rellevància) que li hagi succeït o se li hagi presentat davant durant la seva vida. A més a més, pot oferir detalls com el dia exacte del succés i la climatologia del mateix.
L’home, que actualment té 51 anys, explicava al programa televisiu Good Morning America la seva experiència, i com des de sempre “ha estat considerat el Google de la família”. Sempre he tingut l’habilitat de recordar els coses, comentava.
La gran memòria de Williams és coneguda científicament com a hyperthymesia, i la seva experiència està essent enregistrada en un documental que realitza el seu germà Eric.
En ell, Brad Williams competeix contra Google en buscar respostes a consultes realitzades, on en un bon grapat de vegades supera al software en velocitat.