La Gum Wall fotografiada per Quixotic Pixels

Existeixen punts de venda de xiclets arreu, existeixen inumerables llocs on s’ha llençat un xiclet tot embrutant el carrer, però també existeixen dos temples del xiclet on s’ha constituït l’art d’enganxar el xiclet a la paret com a punt de referència mundial d’aquesta activitat.

El primer d’ells és la coneguda com a Gum Wall (paret del xiclet) situada a Seattle, als Estats Units, on la gent per tradició ha anat enganxant els seus xiclets a la paret tot creant un mosaic de figures i colors realment curiós.

Tot i que com podeu imaginar al llarg de tots els Estats Units hi ha múltiples parets com aquesta, és la Gum Wall potser una de les més representatives i famoses. Segons sembla ser té el seu orígen als voltants dels anys 90, quan la gent anava a un teatre proper i dipositava el xiclet a la paret per tal de no entrar mastegant-lo a la funció.

Però el més espectacular dels indrets-temples de culte al xiclet en via urbana, és sens dubte el Bubblegum Alley o “carreró del xiclet”, situat a Califòrnia, més concretament a la localitat de San Luis Obispo.

Bubblegum Alley en una fotografia de waltzing ghost

Allí s’hi congreguen milers i milions de xiclets enganxats amb cura i de manera totalment altruista per part del vianant al llarg dels anys.

No existeix una teoria tan sòlida com la de la Gum Wall sobre el perquè de que aquest carreró esdevingués temple del xiclet, però algunes teories i mites apunten que prové de llegendàries festes de graduació protagonitzades per joves i alcohol cap als volts dels anys 50.

Podeu contemplar més fotografies dels dos punts de culte urbà al xiclet a través de Flickr:

- Imatges de la Gum Wall
- Imatges de Bubblegum Alley

Han estat deu llargs mesos de viatge interespacial i ara finalment ja es calcula que el 25 de maig la sonda prendrà terra a Mart, tot passant per 7 minuts d’horror que seran precisament els que tardarà l’andròmina a tocar superfície com és degut. Així doncs que ara mateix tots els científics ja estan a punt per realitzar aquesta delicada i cara maniobra d’aterratge.

Un cop la sonda ja es trobi operativa en territori marcià, ja podrà iniciar la seva activitat de recerca i investigació, enfocada bàsicament a indagar en l’existència de gel al planeta, en el que vindria a ser el seu Pol Nord. Gel que podria aportar vides de possible vida extraterrestre, així com també altres investigacions d’interès general en el planeta roig.

La curiositat de l’esdeveniment és que de la mateixa manera que ara la NASA està fent amb la propera missió a la Lluna, en el seu dia l’any 2006, també obriren un període públic d’inscripció de noms. Per tant i si tot va sobre el previst, en arribar d’aquí deu dies el Phoenix a Mart, també arribaran amb ell milers de noms introduïts en un mini-dvd, juntament amb altres dades de la nostra societat.

El qui ha tingut el dubtós honor de ser l’únic tenista que ha estat derrotat pel britànic Dee, ha estat el nord-americà Arzhang Derakhshani, que ha perdut en un encontre classificatòri pel torneig Future de Reus. El tenista ha afirmat que ara té com a proper objectiu sumar una segona victòria, i no serà ja pas en aquest torneig on ja ha estat derrotat i n’ha quedat eliminat.

Ha declarat al diari London Evening Standard que després de guanyar el partit, va trucar ràpidament als seus pares per comunicar-los la notícia. Afirma que ell “sabia que podia fer-ho, però que de vegades ho dubtava“.

No obstant i per ben poc, continua mantenint el seu rècord de derrotes consecutives només imitat per Diego Beltranena, qui també va perdre 54 partits consecutius això si, amb la victòria en un set. Fet que ja el situa per sobre de l’heroi Dee.

Via: 20minutos

Almenys segons el comptador aproximat Poodwaddle, i tal i com han advertit des de Mundo Insólito.

Una gran obra!

Via: Boing Boing

El mirall en si té una forma vertical i porta estampada la mesura d’alçada d’alguns personatges famosos i coneguts arreu del món. D’aquesta manera el mirall té la funció extra de medidor d’alçades, una cinta mètrica que a banda de dir-te si la teva llargada és de metre seixanta, també et dirà que aquesta coincideix amb l’alçada de Jodie Foster i Sheryl Crow.

Segurament mesurar igual que algun personatjot com aquests us és tan igual com a mi, però si més no té la seva gràcia. A veure qui és el valent que mesura com Peter the GReat o com Alexander Pope…

Web: Who Tall Are You

Pensant en possibles mesures per a aquest assumpte, m’ha vingut al cap un sistema que empra un professor meu: enlloc de llençar aigua potable al lavabo, canalitza l’aigua de la dutxa fins a la cisterna del vàter. De fet, no és més que aigua ensabonada i per anar a treure el purim ja fa el fet. Al mateix temps, també emmagatzema l’aigua de la pluja en dipòsits, ja sigui per regar el jardí o per qualsevol altre propòsit innoble a que sovint sotmetem l’aigua, com l’esmentat prèviament.

Lògicament, habilitar tots aquests sistemes de conductes i de dipòsits no és res que es pugui fer ni tan sols plantejar aixé com així. Es necessiten diversos mitjans i recursos per a dur a terme una instal.lació d’aquestes i no tothom els té a l’abast. Hauria de ser quelcom que el govern subvencionés o a que donés suport, tot i que probablement tenen ja en curs nombrosos projectes d’importància extrema per al benestar de tots. Un clar exemple en seria la subvenció de 15.102.295€ que l’estat donarà als partits amb representació al congrés per cobrir les despeses de la propaganda electoral amb què col·lapsaren les bústies durant la campanya. 15 milions d’euros destinats a pagar aquelles cartes carregades de promeses de millores, inversions en infraestructures i progrés, que un cop rebudes són llençades a les papereres.

És agradable saber que aquests tributs, cada vegada més alts, que paguem s’inverteixen en projectes justos i de primera necessitat, sobretot en la situació d’inestabilitat econòmica en què ens trobem. I no oblidem que 400€ ho arreglen tot.

Donat el fet que Madrid era també candidata a acollir les olimpíades d’enguany juntament amb Beijing, no puc estar-me de pensar que, en el cas que hagués resultat escollida la capital de l’estat espanyol, potser ara estaríem vivint una revolta per la independència de Catalunya, sortosament amb el mateix suport internacional que està rebent el Tibet. Mentre això no passi sempre podem col·laborar amb organitzacions com estatpropi.cat.

Ara de la mà de dos dissenyadors alemanys ens arriba aquest nou concepte de transport del mobiliari d’habitació, s’anomena Casulo i és un tot-en-un que permet arribar a muntar una habitació completa (escriptori, armari, estanteries, llit…) partint d’una sola “caixa” inicial. És molt original i de disseny agradable, fàcil de muntar i molt útil per aquells qui facin mudances assíduament.

En tot cas, aquí en podeu veure un vídeo exemplificant com és el muntatge d’una de les seves habitacions. Fantàstic.

Ara estan buscant finançament per tal de desenvolupar encara més aquest projecte, alguns potser ja tremolen i d’altres potser ja ho esperen amb ganes per poder-se fer amb el seu.

Més informació: Casulo - mobile living funiture

Que vindria a ser traduïnt lliurement: “Una de les grans coses dels llibres és que a vegades hi ha alguns dibuixos fantàstics. - George W. Bush”

I com a contrapunt final a tot: “George W. Bush ha caigut de la bicicleta més d’una vegada.”

I sí, tot per acabar publicitant cascs per bicicleta! L’anunci és gairebé una amenaça: si no et vols tornar com ell, protegeix-te amb un dels nostres cascs. Molt ben trobat, de ben segur que si és així ja tenim un motiu més per comprar-nos un casc.

Via: Álvaro Castaño