La campanya promou la iniciativa degut a que segons diuen, en Chikilicuatre viu i treballa a Catalunya i per tant, seria un gest simpàtic cap al poble que l’ha acollit. Així doncs que s’ha posat en marxa un bloc amb informació diversa i amb la possibilitat d’adherir-se a la campanya, que ja compta amb centenars d’inscrits. Tal i com podreu veure a la web oficial, volen fer d’en Rodolfo a Belgrad el que va ser Pau Casals a l’ONU, explicant que és aquesta una gran oportunitat de cara al món global.

Una campanya simpàtica i irònica que sens dubte, requereix de la vostra participació per fer-la triomfar. Compta amb una pàgina al Facebook on també ens podem adherir. La clau de la campanya rau en inscriure’s i en fer-ne difusió. Des d’aquí mateix proposo difondre-la al propi Facebook d’en Rodolfo o a la seva web.

Així doncs podem enviar un correu electrònic a algú tot dient que l’hem enviat fa 10 hores, 10 dies o 10 mesos, per posar-ne un exemple. A més a més, podrem selccionar la variable llegit o no llegit, amb la qual el destinatari rebrà l’e-mail; molt útil per fer veure que vas enviar la feina a temps i que el destinatari no la va llegir, o d’altra banda per enviar qualsevol e-mail i fer veure que el qui el rebé tot i llegir-lo, el va passar per alt.

Gran funcionalitat de Gmail, que ens permetrà anar al passat fins l’1 d’abril de 2004, data on s’inicià Gmail i on anar més endarrere d’aquesta ja faria massa òbvia la falsedat.

Per si encara no ho heu notat aquesta ha estat una de les bromes que Google ha volgut fer en aqust April Fools’ Day, el que vindria a ser el dia dels Innocents a la americana. Així doncs Google ha seguit la seva tradició de sumar-se a la festa tot realitzant alguna acció amb toc d’humor, de la mateixa manera que ho han fet tantes d’altres pàgines d’Internet.

Tanmateix, i ja posats a comentar el concepte de Gmail Custom Time, hem de dir que si que existeix la possibilitat de fer el mateix però a la inversa, és a dir, viatjant cap al futur i programant l’enviament d’un correu. és possible amb Time Machiner, una web senzilla on podràs programar on i quan vols fer rebre un e-mail en un futur.

Més informació: Gmail Custom Time™ | Time Machiner

En aquesta ocasió l’acudit ve de la mà d’en Marc Ràmia:

Un home que treballa en una empresa, agafa el telèfon i diu:
-NENA!! MOU EL CUL RÀPID I PUJA’M EL CAFÈ AMB DOS BRIOIXOS, VINGA GUAPA, PERÒ JA!!
A l’altre costat del telèfon se sent la veu d’un home que diu:
-IDIOTA!! T’HAS EQUIVOCAT D’EXTENSIÓ. SAPS AMB QUI ESTÀS PARLANT?? ESTÀS PARLANT AMB EL DIRECTOR GENERAL, IMBÈCIL!!
I l’altre respòn:
-I TU QUE, EXPLOTADOR DE MERDA DELS COLLONS!! TROS DE FILL DE PUTA!! SAPS AMB QUI ESTÀS PARLANT TU, EH??
El director contesta:
-NO
I l’altre diu:
- DONCS QUINA SORT… i penja

Moltes gràcies pel teu acudit! Mereixies guanyar!

Així que aquí tenim la primera ronda de la mà d’Anna Gil:

Acudit 1 (de l’Eugeni)

Ei, t’he d’explicar una cosa tiu…
- Digues.
- Ui, no, no, aquí no. Anem a un racó. (Hi van)
- És que necessito 1500 euros
-Doncs pots estar tranquil ! No ho diré a ningú…

Acudit 2

- Hola, truco per informar que el meu fill, Víctor Clavell, no podrà venir a classe.

- D’acord, amb qui parlo?

- Amb el meu pare.

Acudit 3

Hi ha un grup de nens d’una escola que van d’excursió i de cop, un nen veu que està sol, i diu:

-Òndia! S’han perdut tots menys jo!

Moltes gràcies! Mereixies guanyar!

Tot i que estaríem molt contents i orgullosos de poder-vos anunciar una notícia com aquesta, per ara i fins al moment, no tenim el plaer de poder-ho fer.

Per tant, només ens queda agraïr la vostra comprensió i la bona acceptació de la broma, esperem ;)

Veient la incredulitat que despertà l’afirmació d’una estranya sensació produïda al posar en contacte llengua-maquineta, anuncio públicament que em disposo a fer el seguiment d’una maquineta metàl·lica nova de trinca, fins al punt que arribi a produir aquesta sensació.

L’objectiu és descobrir quin és el possible motiu d’aquest curiós efecte: si es tracta d’un efecte que algunes maquinetes produeixen i d’altres no, si per contra ve donat de l’ús d’aquesta al fer punta amb el llapis, si ve produït pel rovell i el pas del temps…

És un petit, senzill i humil treball d’investigació en pro de la ciència i la humanitat, que espero que aclareixi alguns dubtes existencials d’aquells qui ja n’han comprovat l’efecte alguna vegada. Us mantindré informats.

Via Alternaria 2.5

“Perdona, em pots gravar Internet en aquest CD?”

Sí, sí…aquelles maquinetes petitones, rectangulars, de ferro, que serveixen per fer punta als llapis i que generalment tots hem fet servir alguna vegada o altra en un moment de la nostra vida.

La majoria de gent que no ho hagueu provat en aquests moment estareu prenent al redactor d’aquest article com un sonat: però no és així! I n’estic ben segur que si féssiu una mica de sondeig als del vostre entorn, alguna persona o altra trobaríeu que si que ho hagués provat.

La pràctica consisteix no en el que tots esteu pensant de tallar-se la llengua amb la part afilada, ni d’introduir-la en el foradet on s’hi posa el llapis…no, no! Més aviat es tracta d’agafar la maquineta i amb la punta de la llengua fer-la entrar en contacte amb la part superior d’aquesta, on generalment hi ha un petit cargolet que subjecta la part tallant.

En aquest moment hom pot notar una sensació peculiar i difícil de descriure; alguns erudits en el tema han arribat a afirmar que es tracta d’una sensació similar a la de llepar una pila, d’altres que és desconeguda, i alguns que simplement és única…

Ben bé no sé si és fruit del rovellament del ferro, d’una explosió entre ferro i restes del grafit del llapis o d’on provingui, però la qüestió és que qui ho prova ho nota…I us animo a provar-ho, anant en compte, és clar!

P.D: Cal recordar que aquesta sensació no es produeix amb totes les maquinetes, la diferència de les que causen efecte amb les que no ben bé no s’ha sabut discernir. Tanmateix, les que són de ferro com la de la imatge, tenen certa tendència a funcionar.