Sempre que alguna persona proclama el dret humà a la llibertat, i tal com ja he denotat en articles previs, no puc estar-me de pensar en tots els determinismes que circumstancien les nostres preses de decisió. Lluny, però, de descriure com aquest fet ens afecta, que seria massa reiteratiu, el que voldria posar de manifest en aquests paràgrafs és tota la colla d’antecedents que trobem, voluntàriament o involuntària, i que agafem com a model per a basar-hi els nostres fets, des dels més quotidians fins a les decisions més crítiques.
Tanmateix, i innovant en el que fins ara s’ha escrit sobre aquesta temàtica en aquest blog, vull fer esment a les referències que totes les obres d’art evoquen i empren. Totes? No! Una vessant artística composta per sons indomables rebutja una i altra vegada ferotgement els antecedents. I és que, de la mateixa manera com les arts plàstiques prenen sempre elements visuals com a model, la música usa en tot moment motius sonors que comparteixen no res inherent amb el concepte que la peça duu internament, tal com brillantment va remarcar-me B (el nom complet del subjecte s’ha omès per protegir-ne la identitat).
Alguns teòrics afirmen que el fet que la ment humana sigui susceptible d’interpretar una successió de sons de diferent freqüència com una melodia correspon amb la capacitat innata d’aprendre i reproduir sons, de parlar. Sigui com sigui, quan hom és capaç de produir en l’oient de la seva peça musical les sensacions que es va proposar d’emetre en un inici, ha creat quelcom meravellós.
Quan hom contempla un quadre de van Gogh o escolta una sonata de Schumann, sense entrar en preferències, sovint aquells més introduïts en el món artístic patim una irrefrenable urgència de voler compondre o pintar quelcom que equipari en genialitat la seva obra. Però alhora poques vegades ens adonem que, probablement, si van poder crear d’una manera tan brillant fou pels desequilibris mentals que patien. W. A. Mozart era ludòpata, Schumann patia greus trastorns de bipolaritat i bogeria, Txaikovsky era pederasta i Ludwig van Beethoven era una persona esquerpa que acabà la seva existència aïllat quasi per complet de la societat. No per això ni per molt menys deixo d’apassionar-me quan escolto les seves obres, però cal remarcar la necessitat de no urgir en l’anhel d’assemblar-se a ningú puix haurem omès tota la resta d’atributs que també té.
La Oficina de Comerç del Govern del Renge Unit, la Office of Government Commerce (OGC) va destinar £14,000 (el que serien actualment uns 17.500€ aproximadament) a costejar el disseny del que seria el seu nou logotip com a imatge corporativa de la oficina. El resultat ha estat el següent:

Deixant de banda si és un bon logotip o no, o bé si la feina que comporta realitzar-lo s’escau al preu pagat, no podem passar per alt la següent curiositat que ha estat publicada al Telegraph. Algun erudit va tenir la idea de mirar-se el nou logotip verticalment, tot fent una rotació sobre el punt de vista dissenyat per ser observat.
Si realitzem aquesta senzilla operació se n’extreu aquesta curiosa figura on alguns no hi veiem res curiós, i on d’altres han vist quelcom que tanta gràcia els ha fet ;) Potser si que cal mirar-se més bé com gastar els diners, no?

Via: Menéame
Segurament al llarg de la vostra vida heu tingut el plaer d’escoltar músiques de tots tipus, gèneres, tradicions, cultures i demès…però aquesta potser és una d’aquelles que massa sovint no escolteu.
Es tracta de l’obra de la Vienna Vegetable Orchestra, que tal i com el seu nom apunta, es dediquen a crear música a través d’instruments creats a partir de vegetals de tot tipus: pastanagues, carbasses, etc.
Recentment han llençat el seu nou disc “Automate”, del qual en destaca la destresa de creació dels instruments, la tècnica, i la perspicàcia a l’hora de realitzar-ne la gravació. En podeu escoltar algun fragment tot seguint l’enllaç; altrament, si esteu interessats en visualitzar algun vídeo del procés de compra, creació i posada en funcionament dels instruments podeu dirigir-vos a la secció de vídeos de la web.
En els propers dies es comenta que estaran de gira per Hong Kong, qui sap si mai els arribarem a veure al Palau Sant Jordi, o al Palau de la Música Catalana…
Més informació: Vienna Vegetable Orchestra
Així ho ha anunciat la discrogràfica del grup, i serà el proper 8 de novembre a les 22 hores i en motiu de la inaguració de l’Illa Stadium, camp de futbol enllaçat amb l’Illa Diagonal.
Els Pets, -seguint així la pauta que inicià el grup espanyol Esmusssein el passat mes de març, en realitzar el primer concert online-, interpretaran els clàssics de sempre, que mai deixen d’agradar, i les noves cançons del seu últim àlbum “Com anar al cel i tornar”, convertint-se així en el primer grup de la història en fer una actuació musical en català a la vida paral·lela online de Second Life.
En acabar el concert, hi haurà xat en directe amb els components del grup i signatura de samarretes online. Sí, els temps canvien; ningú hauria dit mai a aquells joves de Constantí amb els genolls pelats que acabarien actuant, cantant, parlant, signant i en definitiva vivint, online.
Via laMalla
El passat dijous dia 19 de juliol, el director del Festival Internacional de Benicàssim, sorprenia als lectors del diari AVUI amb la seva resposta a la pregunta on es plantejava la possibilitat de l’actuació d’algun grup de llengua catalana al FIB. José Luis Morán respongué a aquesta amb un “no crec en nacionalismes”, argumentant que “prefereix donar suport als cantants en castellà que no en galleg, euskera i català”.
El director del FIB diu que respecta i entén aquells qui defensen les seves arrels, però que no comparteix els seus pensaments, d’aquesta manera afirma que és millor recolzar aquells qui volen expressar els seus sentiments d’una forma més massiva.
La opinió de José Luis Morán és si menys no curiosa, amb unes argumentacions que posen de manifest que actualment la incomprensió d’una causa és en moltes ocasions un dels conflictes fonamentals per poder afrontar el problema global.
Llegit a Racó Català