Introdueixi els termes de la busca Envii el formulari de busca
Aquí

catbloc

April 28, 2008

Ingressa a presó en Franki, el jove condemnat per despenjar una bandera espanyola

Avui els Mossos d’Esquadra han efectuat la detenció d’en Franki, un jove condemnat per delcites d’ultratge a la bandera per despenjar la bandera espanyola de l’Ajuntament de Terrassa. Els fets s’esdeveniren durant la Festa Major de Terrassa del 2002, durant un acte de denúnica per la presència de la bandera espanyola i europea a la casa consistorial.

Mesos després dos joves foren portats a judici sota unes condicions estranyes de tot el procés que dugué a terme l’adiminstració, falta de proves i reconeixement per part dels policies testimoni que “havien acusat als joves ja que els hi haven fet arribar un paper amb els noms”.

Avui en Franki, sense rebre cap notificació oficial ni ell ni els seus advocats, ha estat detingut sense la oportunitat de complir per la seva pròpia voluntat, tal i com ha fet en totes les altres citacions. Aquest fet ha desencadenat protestes esporàdiques davant de la presó Model de Barcelona, on ha estat retingut.

Així doncs s’ha desestimat el tràmit de recurs presentat per la defensa i per tant, ha quedat ratificada la condemna de 2 anys i 7 mesos de presó, concluïnt d’aquesta manera amb els processos judicials que s’han prollongat uns quatre anys.

Sembla definitiu doncs, tot i la campanya de suport ciutadà que s’ha mantingut al llarg de tot el procés judicial i que encara continuarà fins que sigui necessari, que en Franki haurà de complir aquesta dura condemna per l’acusació d’unes accions comeses que personalment, no considero mereixedores d’aquesta pena.

March 24, 2008

Afrontant les crisis (o no)

Per si no n’hi hagués prou amb la crisi econòmica que ens assetja, estem entrant en una fase encara pitjjor de la sequera. Sí, la mítica frase que els pares ens deien de petits (o que almenys a mi em deien) si malgastes aigua algun dia no en sortirà de l’aixeta pot fer-se realitat a curt termini.

Pensant en possibles mesures per a aquest assumpte, m’ha vingut al cap un sistema que empra un professor meu: enlloc de llençar aigua potable al lavabo, canalitza l’aigua de la dutxa fins a la cisterna del vàter. De fet, no és més que aigua ensabonada i per anar a treure el purim ja fa el fet. Al mateix temps, també emmagatzema l’aigua de la pluja en dipòsits, ja sigui per regar el jardí o per qualsevol altre propòsit innoble a que sovint sotmetem l’aigua, com l’esmentat prèviament.

Lògicament, habilitar tots aquests sistemes de conductes i de dipòsits no és res que es pugui fer ni tan sols plantejar aixé com així. Es necessiten diversos mitjans i recursos per a dur a terme una instal.lació d’aquestes i no tothom els té a l’abast. Hauria de ser quelcom que el govern subvencionés o a que donés suport, tot i que probablement tenen ja en curs nombrosos projectes d’importància extrema per al benestar de tots. Un clar exemple en seria la subvenció de 15.102.295€ que l’estat donarà als partits amb representació al congrés per cobrir les despeses de la propaganda electoral amb què col·lapsaren les bústies durant la campanya. 15 milions d’euros destinats a pagar aquelles cartes carregades de promeses de millores, inversions en infraestructures i progrés, que un cop rebudes són llençades a les papereres.

És agradable saber que aquests tributs, cada vegada més alts, que paguem s’inverteixen en projectes justos i de primera necessitat, sobretot en la situació d’inestabilitat econòmica en què ens trobem. I no oblidem que 400€ ho arreglen tot.

March 22, 2008

El catbloquià, nova llengua oficial de catbloc

Es veu que en una altra mostra exemplar de col·laboració i ajuda envers Catalunya, el Partit Popular ha proposat que a les Illes Balears la llengua que es parla s’anomeni balear en lloc de català.

D’entrada, vull declarar que trobo el fet que l’estatut valencià anomeni per un altre nom la llengua que es parla en aquelles terres molt absurd i il·lògic. Alguns podrien al·legar que la causa rau en el fet que València disposa de Comunitat Autònoma pròpia, però hauran oblidat que Andorra disposa de tot un estat propi i no parla andorrà. Deixant de banda prestigis polítics, la navalla d’Occam preval en aquesta situació: hi ha tantes diferències entre el català i el pressumpte valencià com entre el primer i qualsevol dialecte regional que podem trobar dins i fora del territori de Catalunya.

És més, donat el fet que hi ha variacions fins i tot entre poblacions de tan sols 10km de distància, no podem parlar de català com un únic model sinó com la unió de totes les vessants lèxicodialectals, inclosa la del catalàde València.

Vist a: La Tafanera

March 19, 2008

Tibet i Catalunya

Fa ja molts dies que començaren els conflictes violents entre la població del Tibet i la guàrdia xinesa dins del marc de la vigília de les olimpíades que en principi han de celebrar-se a Beijing. A arrel d’això han sorgit protestes arreu del món en contra de la invasió que la Xina protagonitzà i de l’opressió a què han estat sotmesos des de llavors.

Donat el fet que Madrid era també candidata a acollir les olimpíades d’enguany juntament amb Beijing, no puc estar-me de pensar que, en el cas que hagués resultat escollida la capital de l’estat espanyol, potser ara estaríem vivint una revolta per la independència de Catalunya, sortosament amb el mateix suport internacional que està rebent el Tibet. Mentre això no passi sempre podem col·laborar amb organitzacions com estatpropi.cat.

March 4, 2008

Coses que et donen al tren i l’Església

Ara que ja tenim les eleccions a sobre, -just al final d’aquesta setmana-, que la propaganda electoral s’ha apodertat dels carrers tal galindaina de Nadal per les seves dates respectives, que ara sí, cada dia rebo correspondència amb “franqueig pagat“, que les portades dels diaris i els programes de la televisó s’omplen la boca amb debats i mítings… i de ben segur, que moltes coses més…

Avui en la clàssica repartició d’algun quelcom al tren (ja sigui promocional, publicitari, reivindicatiu…), trobàvem la repartició d’aquest -si menys no-, curiós adhesiu.

“A l’esgésia que no la voti NI DÉU“, una proclama que pot cridar l’atenció i que considero que està prou ben trobada. A més a més, ens arriba just al dia en que coneixem que el nou president de la Conferència Episcopal Espanyola escollit avui mateix, no és cap altre que l’arquebisbe de Madrid, n’Antonio María Rouco Varela.

Cal recordar que el senyor Varela constitueix una de les branques més conservadores i rígides que existeixen actualment en tot el panorama de l’església a l’estat; amic personal i ex-company universitari de l’actual Papa Benet XVI, en Josep Ratzninger, se serveix d’aquesta relació com a força de poder i pressió. Ha assumit el càrrec doncs, després de vèncer per dos vots de diferència al fins ara president de la Conferència Episcopal, en Ricardo Blázquez, bisbe de Bilbo.

Ja és sabut públicament que en Rouco Varela és amic de posar-se allà on no el demanen en moltes ocasions, amic de la “unitat d’Espanya”, que opina que l’Estatut és una arma de destrucció massiva i moltes coses més, tal i com ja va mostrar més en detall amb la publicació del seu llibre “España y la Iglésia católica“.

És potser per motius com aquests que els adhesius que, tantes vegades amb prou feines mires quan et donen al tren, sí que cobren alguna mena de significat i importància quan t’hi pares a pensar.

February 27, 2008

La democràcia del més fort

Especialment ara que hi ha campanya electoral es brama als quatre vents la responsabilitat col·lectiva de defensar la democràcia davant de models que promoguin la llei del més fort, una actitud considerada degradant, retrògrada i fins i tot animal.

Si hom s’hi para a pensar, però, la justícia que aparentment sosté la democràcia no és tal. Les lleis sobre les quals es recolza són aprovades pel govern elegit, i per tal de guanyar les eleccions aquest mateix govern ha de vendre, anunciar, convèncer i fins i tot manipular, encara que sigui a nivells subtils.

Encara que es vulgui maquillar, l’home és i serà sempre un animal que per més que es vulgui convèncer del contrari usarà en tot moment la violència, ja sigui física o verbal.

February 11, 2008

Llibertat d’examen

Hi ha un moment a la vida en què t’adones de la importància de les avaluacions per examen que el nostre sistema educatiu imposa. Un s’acaba plantejant si les persones més erudites i sàvies de la història van esdevindre genis pel fet de passar un examen.

Sense anar més lluny, és popularment sabut que el mateix Albert Einstein era un fracàs a classe. Cal que una mera, pobra i ineficaç forma de quantificar el que es creu que s’ha de saber sigui tan important? El que realment aconsegueix aquest sistema és potenciar una conducta que perjudica els alumnes que ja d’entrada els costa l’aprenentatge i fins i tot els estudiants de més potencial. Quan les formalitats deixen de tenir un sentit pragmàtic i es mantenen per elles mateixes, quan el fet d’assistir a classe deixa de tenir la funció de l’aprenentatge i s’acaba valorant exclusivament per ella mateixa, sorgeixen casos tan espectacularment irònics com el de l’alumne que passa de curs tenint menys d’una mínima noció, o el del que suspèn una assignatura dominant el que s’impartia a classe quasi més que el propi professor.

Des d’aquí clamo la necessitat imperiosa de recuperar els exàmens lliures, d’obtenir la possibilitat de l’alumnat per a examinar-se d’una matèria amb l’únic que es necessita per a excel·lir-la, coneixements, i denuncio també l’actual sistema educatiu, un arcaisme present encara en les nostres vides que frena qualsevol intent per a millorar el nivell acadèmic de la nostra població. I si encara a hores d’ara hi ha algú que encara resta escèptic davant d’aquest fet, l’animo a observar com funcionen els països nòrdics, Suècia per citar-ne un. Que em digui llavors la seva opinió.

January 17, 2008

Reconeixement

Després que la primera keynote de la MacWorld 2008 hagi finalitzat (la crònica de la qual podeu llegir en català a Applebloc), torna a ser evident quin és el factor que converteix Apple en el que és. I no estic parlant de tecnologia ni d’enginy comercial sinó quelcom que l’empresa mai ha creat directament i que apareix de manera espontània: la necessitat humana de destacar. Moltes de les persones que han ja encarregat el nou MacBook Air han pres aquesta decisió amb la idea de poder impressionar aquells que els envolten, en siguin conscients o no, i és ben normal donat el fet que el reconeixement social, en la mesura que sigui, és important per al creixement social de la persona.

En casos de persones amb una pobra enteresa emocional, el reconeixement social conforma una de les principals referències per a les seves pautes de comportament. El què diran es converteix en la mesura del bé i el mal, i perden completament la capacitat de decisió sobre les seves pròpies accions. Per altra banda, quan la intel·ligència emocional s’ha desenvolupat adequadament trobem aquells individus capaços de mantenir les seves pròpies postures en harmònic equil·libri amb les de la resta.

Òbviament ningú està en cap d’aquests dos extrems i tothom presenta trets d’ambdós perfils, en una o altra proporció, però el més interessant de tot això és adonar-se que quan algú prova de plaure la resta no obté mai el que vol, mentre que quan opta per mantenir, cuidar i tenir cura de les seves pròpies necessitats, el reconeixement personal que s’està donant és tal que els vincles de necessitat emocional canvien substancialment, perden tot prisma. Tal com digué el Dr. Seuss “Sigues tu mateix i digues el que sents, perquè aquells a qui els importi no importen, i aquells que importen no els importarà.”.

January 9, 2008

Àncores

Abans que els homes fóssim homes (i les dones, dones), hi hagué un període de la nostra evolució en què no teníem consciència de la mort; quan un membre del grup defallia era simplement deixat enrere. Aquesta premisa no va canviar fins que va sorgir tota la cultura megalítica que tants llegats arqueològics ens ha deixat. Tanmateix, no va succeir quelcom més en aquell canvi? No va tenir severes repercussions en la manera com l’ésser humà afronta la vida des de llavors?

Vivim en el temps, durant el temps, i per ell. La nostra vida es referencia en l’espai temporal i els esdeveniments estan immediatament associats a un dia, un any o una hora. No estem preparats ni acostumats al canvi que el temps porta, perquè vam adonar-nos del temps abans d’adonar-nos-en. És comú sentir l’expressió de el passat sempre és millor. Jo la modificaria, però, per el passat sempre és més còmode. L’entorn de la infància, la música de quan vam començar a sortir, els programes de televisió que veiem, tot ho preferiríem al que hi ha ara. Però quan els nens d’avui siguin adults, d’aquí a 30 anys, pensaran exactament el mateix. De la mateixa manera, tots els conflictes humans han tingut com a causa aquest conservadorisme humà. No estic referint-me a cap ideologia política sinó a l’àmbit més genèric de la paraula. Ja fos per no voler acceptar una invasió del territori o un canvi en l’economia nacional, tota guerra està fonamentada en una no acceptació d’un canvi que per algú resulta negatiu.

Està clar que tenir consciència del pas del temps ha suposat la causa més important de sofriment en les vides humanes, però estaríem disposats a renunciar-hi? Voldríem de debò estalviar-nos el patiment que comporta el ritme de canvi constant abandonant un dels aspectes més essencials de la nostra espècie? Si per deixar de patir hem de deixar de ser, quin sentit tindria tot? Procurem doncs saber, patir i viure, donat el fet que cap dels tres elements se sosté sense els altres.

January 7, 2008

6 bones raons per anunciar-te en els blocs

En realitat originalment set però com que agafarem ALT1040 i la seva traducció com a font deixarem com a 6 motius per els qual és bo anunciar la teva marca en blocs:

• Preu molt baix i retorn de la inversió: Molts blocaires no es dediquen completament al seu bloc i per això veuen bé l’entrada de diners per pocs que siguin. Et pots anunciar a preus baixos com 50-100 dòlars al mes en blocs amb un trànsit baix i entre 500-1000 dòlars en blocs d’alt trànsit.
• És fàcil: Normalment no cal passar per agències de publicitat i contactes per correu electrònic directament entre el blocaire i la empresa.
• Els lectors d’un bloc són usuaris actius, importants i poderosos: els lectors són persones que passen molt de temps online, has d’aprofitar aquesta gran part d’usuaris i acostar-te a ells.
• Els blocaires llegeixen molts blocs: fet que implica els dos següents punts.
• Els blocaires són early adopters: tant els lectors com els editors acostumen a ser persones que ben aviat adopten les noves tecnologies, productes, serveis. Molt més que la majoria d’usuaris d’internet.
• Els blocaires són molt influents: aquest és el punt més important, els blocaires estan generant un gran volum d’editors dedicats que estan comprant i provant productes recomanats però molt més important que aixo és el fet que els mateixos lectors que també són blocaires després parlaran d’això en el seu propi bloc. Eduardo Arcos en diu “influència en cascada”.

catBloc, està format per un equip de blocaires explorant noves formes de divulgació d'informació general.

Si necessites posar-te en contacte amb catbloc pots utilitzar el formulari de contacte on també pots trobar diferents formes de contactar.
A continuació tens des de la direcció del fil RSS fins a varis enllaços directes a serveis.