Ser el més ric del cementiri no és el que més em preocupa… Anar a dormir i pensar que he fet quelcom genial. Això és el que més m’importa.

S. Jobs

Tanmateix, i innovant en el que fins ara s’ha escrit sobre aquesta temàtica en aquest blog, vull fer esment a les referències que totes les obres d’art evoquen i empren. Totes? No! Una vessant artística composta per sons indomables rebutja una i altra vegada ferotgement els antecedents. I és que, de la mateixa manera com les arts plàstiques prenen sempre elements visuals com a model, la música usa en tot moment motius sonors que comparteixen no res inherent amb el concepte que la peça duu internament, tal com brillantment va remarcar-me B (el nom complet del subjecte s’ha omès per protegir-ne la identitat).

Alguns teòrics afirmen que el fet que la ment humana sigui susceptible d’interpretar una successió de sons de diferent freqüència com una melodia correspon amb la capacitat innata d’aprendre i reproduir sons, de parlar. Sigui com sigui, quan hom és capaç de produir en l’oient de la seva peça musical les sensacions que es va proposar d’emetre en un inici, ha creat quelcom meravellós.

Les polis gregues són reconegudes com la primera aparició de la democràcia, sí, però el que sovint s’omet és que només podia votar un estrat de la societat determinat pel sexe, l’edat i la qualificació social. Això volia dir homes lliures més grans de 21 anys i dic lliures perquè dins d’aquell formós sistema democràtic hi havia esclavitud.

A l’actualitat l’esclavatge, afortunadament, ja no és vigent però no per aquest fet el sistema s’ha vist optimitzat. Seguim tenint llasts en el mètode de govern que no permeten les millors preses de decisions. I és que en realitat en aquest estat només s’exerceix la democràcia una vegada cada 4 anys. Els més optimistes podrien dir que les manifestacions poden pal.lesar també la voluntat del poble però si ens desenganyem podrem recordar múltiples exemples en els quals l’efecte dels manifestants fou nul.

Un filòsof digué al seu dia que la creació s’està duent a terme en aquest precís moment. Si tenim en compte que els sistemes de govern poques vegades quallen com han de fer-ho, on deurien parar aquests quan Déu repartí l’eficiència?

Mesos després dos joves foren portats a judici sota unes condicions estranyes de tot el procés que dugué a terme l’adiminstració, falta de proves i reconeixement per part dels policies testimoni que “havien acusat als joves ja que els hi haven fet arribar un paper amb els noms”.

Avui en Franki, sense rebre cap notificació oficial ni ell ni els seus advocats, ha estat detingut sense la oportunitat de complir per la seva pròpia voluntat, tal i com ha fet en totes les altres citacions. Aquest fet ha desencadenat protestes esporàdiques davant de la presó Model de Barcelona, on ha estat retingut.

Així doncs s’ha desestimat el tràmit de recurs presentat per la defensa i per tant, ha quedat ratificada la condemna de 2 anys i 7 mesos de presó, concluïnt d’aquesta manera amb els processos judicials que s’han prollongat uns quatre anys.

Sembla definitiu doncs, tot i la campanya de suport ciutadà que s’ha mantingut al llarg de tot el procés judicial i que encara continuarà fins que sigui necessari, que en Franki haurà de complir aquesta dura condemna per l’acusació d’unes accions comeses que personalment, no considero mereixedores d’aquesta pena.

Pensant en possibles mesures per a aquest assumpte, m’ha vingut al cap un sistema que empra un professor meu: enlloc de llençar aigua potable al lavabo, canalitza l’aigua de la dutxa fins a la cisterna del vàter. De fet, no és més que aigua ensabonada i per anar a treure el purim ja fa el fet. Al mateix temps, també emmagatzema l’aigua de la pluja en dipòsits, ja sigui per regar el jardí o per qualsevol altre propòsit innoble a que sovint sotmetem l’aigua, com l’esmentat prèviament.

Lògicament, habilitar tots aquests sistemes de conductes i de dipòsits no és res que es pugui fer ni tan sols plantejar aixé com així. Es necessiten diversos mitjans i recursos per a dur a terme una instal.lació d’aquestes i no tothom els té a l’abast. Hauria de ser quelcom que el govern subvencionés o a que donés suport, tot i que probablement tenen ja en curs nombrosos projectes d’importància extrema per al benestar de tots. Un clar exemple en seria la subvenció de 15.102.295€ que l’estat donarà als partits amb representació al congrés per cobrir les despeses de la propaganda electoral amb què col·lapsaren les bústies durant la campanya. 15 milions d’euros destinats a pagar aquelles cartes carregades de promeses de millores, inversions en infraestructures i progrés, que un cop rebudes són llençades a les papereres.

És agradable saber que aquests tributs, cada vegada més alts, que paguem s’inverteixen en projectes justos i de primera necessitat, sobretot en la situació d’inestabilitat econòmica en què ens trobem. I no oblidem que 400€ ho arreglen tot.

D’entrada, vull declarar que trobo el fet que l’estatut valencià anomeni per un altre nom la llengua que es parla en aquelles terres molt absurd i il·lògic. Alguns podrien al·legar que la causa rau en el fet que València disposa de Comunitat Autònoma pròpia, però hauran oblidat que Andorra disposa de tot un estat propi i no parla andorrà. Deixant de banda prestigis polítics, la navalla d’Occam preval en aquesta situació: hi ha tantes diferències entre el català i el pressumpte valencià com entre el primer i qualsevol dialecte regional que podem trobar dins i fora del territori de Catalunya.

És més, donat el fet que hi ha variacions fins i tot entre poblacions de tan sols 10km de distància, no podem parlar de català com un únic model sinó com la unió de totes les vessants lèxicodialectals, inclosa la del catalàde València.

Vist a: La Tafanera

Donat el fet que Madrid era també candidata a acollir les olimpíades d’enguany juntament amb Beijing, no puc estar-me de pensar que, en el cas que hagués resultat escollida la capital de l’estat espanyol, potser ara estaríem vivint una revolta per la independència de Catalunya, sortosament amb el mateix suport internacional que està rebent el Tibet. Mentre això no passi sempre podem col·laborar amb organitzacions com estatpropi.cat.