catbloc » Verba volant, scripta manent

Entelèquia

Gerard — Tue, 03 Jun 2008 19:43:53 +0000

Paraula amb l’origen etimològic en el mot grec entelékheia, que al seu torn es deriva del terme entelés (acabat, perfecte), entelèquia fa referència a la realització òptima i fins i tot utòpica de quelcom o d’algú. Certament cadascú té en ment la seva pròpia idea d’entelèquia vital, en la qual els nostres anhels es compleixen. La qüestió que només llavors apareix és si aquells desitjos són els adequats per a l’òptim desenvolupament del nostre curs. És correcte que volguem fer el que volem? No estem condicionats pel model de virtut que hem rebut des de sempre? Canviaria el nostre concepte d’entelèquia aplicada a la nostra vida si haguéssim viscut en unes altres circumstàncies? Lògicament la resposta és afirmativa. De fet, la sort és únicament i exclusiva tot allò que no hem de patir, i el que no hem de patir ve determinat pel màxim de sofriment que fins llavors coneixem, marge que pot canviar més enllà de la nostra voluntat.

Peremptori

Ismael — Tue, 20 May 2008 19:41:54 +0000

adj. [LC] Que no admet dilació.

Peremptori és, com tantes d’altres, una paraula arcaica i poc utilitzada en la parla habitual de la societat. Té el seu orígen en el llatí: peremptōrium i com a adjectiu, si menys no, deixa clares les coses i sense deixar lloc a cap possible dubte.
Essent autorreferents i amb una espurna de genialitat i originalitat podem determinar que el significat de Peremptori, òbviament, no admet cap dilació respecte a la seva definició.

Ismael — Wed, 23 Apr 2008 12:01:48 +0000

Quin és el significat de web 2.0 i web 3.0? - El primer és màrqueting, el segon l’ha inventat vostè.

Resposta d’Eric Schmidt en un Congrés a Corea del Sud.

Via: ADN

Ataràxia

Ismael — Thu, 17 Apr 2008 22:11:36 +0000

[del gr. ataraxía, íd.]

f 1 FILOS Tranquil·litat de l’ànima no torbada per cap desig ni per cap temença.

2 PSIC Estat de tranquil·litat i impassibilitat de la persona produït per agents ataràctics o per mitjans psíquics.

L’ataràxia és quelcom amb el qual habitualment, per bé o per mal i en conseqüència d’una cosa o d’altra, no ens acostumem a trobar. No només en el seu significat de màxima tranquil·litat de l’ànima, sinó també amb la paraula en sí. Jo, que no sóc ningú per pertorbar les vostres ànimes, no gosaré res més que deixar-vos a vosaltres mateixos aquest petit espai de meditació per tal que assoliu l’ataràxia; no us molesto més…

Jo crec en les fades. Jo crec. Sí crec

Ismael — Thu, 03 Apr 2008 15:53:17 +0000

Peter Pan

Pul·lular

Gerard — Sun, 09 Mar 2008 20:19:22 +0000

[1460; del ll. pullulare, íd., der. de pullulus, dimin. de pullus ‘petit d’un animal; pollet’]

v intr 1 Multiplicar-se abundantment.

2 Ésser una gran munió en un indret.

Contràriament al que d’entrada esperava trobar com a definició de significat de pul·lular, aquest mot atribuït habitualment a l’acció de deambular sense rumb fix no fa referència directa a això sinó, tal com dicta el diccionari, a un grup nombrós d’éssers. Si busquem una relació entre la definició tècnica i l’ús quotidià del terme, podríem concloure que quan diem que algú pul·lula no estem al·legant altra cosa que la certesa que aquella persona està apareixent pel lloc on som repetides vegades (“Ha anat pul·lulant per l’escola tota la tarda.”). És aquí per tant on el mot rep el seu propòsit semàntic original.

Xiuxiuejar

Gerard — Tue, 26 Feb 2008 15:52:39 +0000

[c. 1900; de xiu-xiu]

v 1 intr 1 Parlar en veu molt baixa, com quan hom parla a l’orella d’algú.

2 tr Dir (alguna cosa) xiuxiuejant.

D’entre totes les paraules de la llengua catalana, xiuxiuejar n’és potser de les més descriptives: de gran suavitat fonètica, estem parlant d’un terme quasi onomatopeic. Hi ha pocs mots que evoquin tan eficientment el seu significat i és per això que una persona no coneixedora del català podria perfectament intuir-lo. L’abundància de sons fricatius, tant sords com sonors, fa que resulti plaent per a un gran nombre d’oïdes i que esdevingui un dels vocables més ben acollits del nostre lèxic.

Bagatel·la

Ismael — Tue, 05 Feb 2008 16:34:48 +0000

[1803; de l’it. d’origen incert bagatella ‘joc de mans, fotesa’, segurament a través del fr. o el cast]

f 1 Fotesa, cosa de poca importància.

2 MÚS Petita composició, generalment per a piano, sense rigor de forma.

Com bé ens diu el diccionari bagatel·la és d’origen incert, “segurament a través del francès o castellà“, informa tot quedant-se tant ample. Tanmateix no acaba aquí la brillant operació informativa del diccionari, car en la seva entrada 1 - fotesa, cosa de poca importància-, hi apareix una d’aquelles definicions bucle. Així doncs, si cerquem el significat de fotesa, topem amb un concís i esclaridor “cosa de poca importància, bagatel·la” . Llàstima que no puguem comprovar el significat de “cosa de poca importància”, perquè de ben segur que jo ja en ser dir la definició: “fotesa, bagatel·la”.

Nogensmenys, no entenc perquè em preocupo per tot plegat, no deixa de ser una bagatel·la…

Si teniu por de dir disbarats, mai sereu ministres.

Ismael — Wed, 30 Jan 2008 23:48:30 +0000

Dr. Joan Montllor i Serrats

Degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials UAB

Vehementment

Gerard — Mon, 28 Jan 2008 21:42:15 +0000

Adverbi derivat de l’adjectiu vehement, la definició del qual és la següent:

[1653; del ll. vehemens, -ntis, íd.]

adj 1 Que posa passió, força, entusiasme, en allò que fa o que diu.

2 p ext Les seves paraules vehements van influir l’auditori.

Després d’un període d’introspecció lèxica hom pot fàcilment adonar-se que d’entre el vocabulari català vehementment és la paraula que més e conté, o una de les que més, fet que la converteix en especialment singular. Poc comuna en l’ús quotidià, aquest mot fa referència a tot aquell èmfasi i intensitat que es busca habitualment en les activitats laborals o/i lúdiques. El fet més curiós i digne de menció és que els lectors que hagin arribat a aquest punt de l’article són els que més vehementment es prenen la terminologia catalana.