Avui els Mossos d’Esquadra han efectuat la detenció d’en Franki, un jove condemnat per delcites d’ultratge a la bandera per despenjar la bandera espanyola de l’Ajuntament de Terrassa. Els fets s’esdeveniren durant la Festa Major de Terrassa del 2002, durant un acte de denúnica per la presència de la bandera espanyola i europea a la casa consistorial.
Mesos després dos joves foren portats a judici sota unes condicions estranyes de tot el procés que dugué a terme l’adiminstració, falta de proves i reconeixement per part dels policies testimoni que “havien acusat als joves ja que els hi haven fet arribar un paper amb els noms”.
Avui en Franki, sense rebre cap notificació oficial ni ell ni els seus advocats, ha estat detingut sense la oportunitat de complir per la seva pròpia voluntat, tal i com ha fet en totes les altres citacions. Aquest fet ha desencadenat protestes esporàdiques davant de la presó Model de Barcelona, on ha estat retingut.
Així doncs s’ha desestimat el tràmit de recurs presentat per la defensa i per tant, ha quedat ratificada la condemna de 2 anys i 7 mesos de presó, concluïnt d’aquesta manera amb els processos judicials que s’han prollongat uns quatre anys.
Sembla definitiu doncs, tot i la campanya de suport ciutadà que s’ha mantingut al llarg de tot el procés judicial i que encara continuarà fins que sigui necessari, que en Franki haurà de complir aquesta dura condemna per l’acusació d’unes accions comeses que personalment, no considero mereixedores d’aquesta pena.
Avui som 23 d’abril, i tal i com marca la història, avui és la Diada de Sant Jordi. Es commemora la mort de Sant Jordi, en aquesta mateixa data de l’any 303.
Sant Jordi és també patró de Catalunya, fet que a propiciat la celebració d’aquesta diada com a festa tradicional, on com tots bé sabeu, és tradicional l’intercanvi de roses (provinents de la llegenda del cavaller Sant Jordi en la seva lluita contra el drac) i llibres. S’ha convertit doncs en una icona de les diades, una de les festes més importants i seguides del nostre país, i també en una mena de dia dels enamorats.
Segons la Viquipèdia:
El fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers es deu a l’ajut que va donar el sant al rei Pere I d’Aragó l’any 1094. Segons s’explica, l’esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarraïns després que aquest invoqués el sant. Per agrair la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa catalana.
A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja és esmentat a principis del segle XIX.
Avui dia 22 d’abril, vigíla de Sant Jordi patró de Catalunya, s’ha celebrat el Dia de la Terra. És un esdeveniment per conscienciar a la població sobre els problemes que pateix el nostre planeta iniciat l’abril de 1977.
Ara, múltiples anys després, és commemorat també a la xarxa a través de la tradicional modificació de logotips d’algunes de les pàgines web més rellevants d’Internet. Així doncs hem pogut veure logotips adaptats a la web de Google, YouTube, Yahoo i alguna pàgina més que n’ha volgut fer ressò.

La celebració d’aquest dia és una iniciativa molt interessant, pedagògica, i certament important que sigui seguida arreu i recordada a la xarxa.
Per si no n’hi hagués prou amb la crisi econòmica que ens assetja, estem entrant en una fase encara pitjjor de la sequera. Sí, la mítica frase que els pares ens deien de petits (o que almenys a mi em deien) si malgastes aigua algun dia no en sortirà de l’aixeta pot fer-se realitat a curt termini.
Pensant en possibles mesures per a aquest assumpte, m’ha vingut al cap un sistema que empra un professor meu: enlloc de llençar aigua potable al lavabo, canalitza l’aigua de la dutxa fins a la cisterna del vàter. De fet, no és més que aigua ensabonada i per anar a treure el purim ja fa el fet. Al mateix temps, també emmagatzema l’aigua de la pluja en dipòsits, ja sigui per regar el jardí o per qualsevol altre propòsit innoble a que sovint sotmetem l’aigua, com l’esmentat prèviament.
Lògicament, habilitar tots aquests sistemes de conductes i de dipòsits no és res que es pugui fer ni tan sols plantejar aixé com així. Es necessiten diversos mitjans i recursos per a dur a terme una instal.lació d’aquestes i no tothom els té a l’abast. Hauria de ser quelcom que el govern subvencionés o a que donés suport, tot i que probablement tenen ja en curs nombrosos projectes d’importància extrema per al benestar de tots. Un clar exemple en seria la subvenció de 15.102.295€ que l’estat donarà als partits amb representació al congrés per cobrir les despeses de la propaganda electoral amb què col·lapsaren les bústies durant la campanya. 15 milions d’euros destinats a pagar aquelles cartes carregades de promeses de millores, inversions en infraestructures i progrés, que un cop rebudes són llençades a les papereres.
És agradable saber que aquests tributs, cada vegada més alts, que paguem s’inverteixen en projectes justos i de primera necessitat, sobretot en la situació d’inestabilitat econòmica en què ens trobem. I no oblidem que 400€ ho arreglen tot.
Ahir tingué lloc el que alguns anomenen com “la festa de la democràcia”, d’altres el dia de les eleccions i uns darrers el dia d’anar a votar. Sigui com sigui ahir diumenge dia 9 de març de 2008 van tenir lloc les eleccions de l’Estat Espanyol per tal d’escollir els representants del poble al Congrés dels Diputats i al Senat.
L’onada massiva d’informació coincideix en destacar la força rellevant del bipartidisme, deixant un graó per sota a tota la resta de forçes polítiques presentades a elecció. En resum doncs trobem una victòria del PSOE amb 169 escons, que ve seguit del PP amb 153 escons. Per darrere i fora del bipartidisme que esmentava fa un moment, trobem CiU amb 11 escons, el PNV amb 6, ERC obté 3 escons i IU n’acosegueix 2. Els altres 6 queden força dividits entre diversos partits polítics.

No entrarem a valorar com són de bons o dolents aquests resultats, i esperarem a fer-ho un cop el pas del temps vagi posant les coses sobre la taula amb la realitat viscuda. Només esmentar que el PSOE es queda sense la majoria absoluta i augmenta 5 escons respecte les últimes eleccions; així com el PP n’augmenta també 5.
Destacar la baixada de la representació catalana i catalanista al Congrés dels Diputats, amb l’augment d’1 escó per part de CiU, però la pèrdua 5 de les files d’ERC. Conseqüència, de ben segur, del bipartidisme al que s’ha tendit en aquestes eleccions que tingueren una participació d’un 75′66%.
Font gràfic: El Periódico
Fa no massa en Daniel García Peris va tenir la idea de sumar-se a l’emergent creació de xarxes territorials de blocs tot proposant la creació de la Penedesfera; aquesta suposaria la unió de blocaires de les comarques de l’Alt i Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia.
Després de la realització d’una primera reunió a Gelida, se’n va fer una altra a nivell més tècnic i referenciada directament a la creació del portal corporatiu de la Penedesfera. Els assistents fórem el mateix Daniel (impulsor del projecte), en Josep Maria Comajuncosas (membre de l’equip d’EstatPropi.cat), i en David i jo mateix (fundadors de xarxaBloc). En aquesta segona reunió realitzada a Igualada, lloc on resideix en Josep Maria i d’on és originari xarxaBloc, s’acordaren les pautes de creació del portal de la Penedesfera.

Tot plegat es preveu amb la intenció de poder-ne fer un primer llançament dins el termini d’un mes, essent el mes següent el de presentacions setmanals de la xarxa i el portal a les quatre capitals de les comarques que engloba la Penedesfera; i si tot va sobre el previst, a continuació realitzar les primeres Jornades de la Penedesfera.
Des de xarxaBloc estem intentant aportar tot el que puguem, donat el cas que la fundació de la nostra xarxa tingués lloc a Igualada i per tant, queda emmarcada per la Penedesfera. Així doncs ja tenim ganes de poder anunciar la presentació oficial del portal i la posada en marxa total d’aquesta comunitat de blocs, que ja engloba a més de 200 blocaires.
Google ha creat un mapplet oficial per Google Maps on es podrà visualitzar a temps real, i a partir de les 20.00hores del dia 9 de març, els resultats de l’escrutini de les Eleccions Generals de l’estat espanyol.
Segons informa el mateix Google la informació serà actualitzada cada 10-15 minuts, podent oferir així una cobertura que es dividirà també per Comunitats Autònomes. A hores d’ara mostra informació d’eleccions d’anys anteriors; tot això serà accessible a trvés de Google Maps, i seleccionant “Mapa electoral” a la secció “Els Meus Mapes” de la pàgina.

Sembla que Google s’hagi implicat força en aquests comicis, cal recordar que també va crear amb col·laboració amb Ràdio Televisió Espanyola un canal al portal YouTube per encabir els vídeos dels diversos partits polítics a la xarxa.
Més informació: Comunicat oficial
Avui dia 6 de març de 2008 hi ha convocada una vaga a nivell universitari, on també s’hi han adherit sectors d’administració, professorat i d’altres col·lectius relacionats amb la universitat. A més de diversos actes previstos al llarg dels últims dies, avui a les 12h. tindrà lloc una manifestació que donarà el seu tret de sortida a la Plaça Universitat de Barcelona.

Tot plegat en protesta contra el Pla de Bolonya, tot cercant la derogació del Reial Decret i de la LOU. Cal destacar que tot això ve precedit d’un lamentable succés el passat dia 4 d’aquest més, durant l’acte pacífic portat a terme a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB; quan diversos estudiants es van tancar a l’interior de l’edifici tot reclamant el reconeixement de la insubmissió a la LOU per part de la UAB, tal i com acordà la Universitat l’any 2001.
Finalment el cos de Policia dels Mossos d’Esquadra, i sota indicacions de membres del cos de govern de la UAB, entrar amb els antiavalots a desallotjar l’edifici, amb les conseqüència imaginables que aquí podeu observar amb més detall.
Més informació (inclou un recull d’enllaços) : Bits & Beats
Ara que ja tenim les eleccions a sobre, -just al final d’aquesta setmana-, que la propaganda electoral s’ha apodertat dels carrers tal galindaina de Nadal per les seves dates respectives, que ara sí, cada dia rebo correspondència amb “franqueig pagat“, que les portades dels diaris i els programes de la televisó s’omplen la boca amb debats i mítings… i de ben segur, que moltes coses més…
Avui en la clàssica repartició d’algun quelcom al tren (ja sigui promocional, publicitari, reivindicatiu…), trobàvem la repartició d’aquest -si menys no-, curiós adhesiu.

“A l’esgésia que no la voti NI DÉU“, una proclama que pot cridar l’atenció i que considero que està prou ben trobada. A més a més, ens arriba just al dia en que coneixem que el nou president de la Conferència Episcopal Espanyola escollit avui mateix, no és cap altre que l’arquebisbe de Madrid, n’Antonio María Rouco Varela.
Cal recordar que el senyor Varela constitueix una de les branques més conservadores i rígides que existeixen actualment en tot el panorama de l’església a l’estat; amic personal i ex-company universitari de l’actual Papa Benet XVI, en Josep Ratzninger, se serveix d’aquesta relació com a força de poder i pressió. Ha assumit el càrrec doncs, després de vèncer per dos vots de diferència al fins ara president de la Conferència Episcopal, en Ricardo Blázquez, bisbe de Bilbo.
Ja és sabut públicament que en Rouco Varela és amic de posar-se allà on no el demanen en moltes ocasions, amic de la “unitat d’Espanya”, que opina que l’Estatut és una arma de destrucció massiva i moltes coses més, tal i com ja va mostrar més en detall amb la publicació del seu llibre “España y la Iglésia católica“.
És potser per motius com aquests que els adhesius que, tantes vegades amb prou feines mires quan et donen al tren, sí que cobren alguna mena de significat i importància quan t’hi pares a pensar.
Especialment ara que hi ha campanya electoral es brama als quatre vents la responsabilitat col·lectiva de defensar la democràcia davant de models que promoguin la llei del més fort, una actitud considerada degradant, retrògrada i fins i tot animal.
Si hom s’hi para a pensar, però, la justícia que aparentment sosté la democràcia no és tal. Les lleis sobre les quals es recolza són aprovades pel govern elegit, i per tal de guanyar les eleccions aquest mateix govern ha de vendre, anunciar, convèncer i fins i tot manipular, encara que sigui a nivells subtils.
Encara que es vulgui maquillar, l’home és i serà sempre un animal que per més que es vulgui convèncer del contrari usarà en tot moment la violència, ja sigui física o verbal.
Next Page »