Via: Blog Vecindad

La campanya promou la iniciativa degut a que segons diuen, en Chikilicuatre viu i treballa a Catalunya i per tant, seria un gest simpàtic cap al poble que l’ha acollit. Així doncs que s’ha posat en marxa un bloc amb informació diversa i amb la possibilitat d’adherir-se a la campanya, que ja compta amb centenars d’inscrits. Tal i com podreu veure a la web oficial, volen fer d’en Rodolfo a Belgrad el que va ser Pau Casals a l’ONU, explicant que és aquesta una gran oportunitat de cara al món global.

Una campanya simpàtica i irònica que sens dubte, requereix de la vostra participació per fer-la triomfar. Compta amb una pàgina al Facebook on també ens podem adherir. La clau de la campanya rau en inscriure’s i en fer-ne difusió. Des d’aquí mateix proposo difondre-la al propi Facebook d’en Rodolfo o a la seva web.

Mesos després dos joves foren portats a judici sota unes condicions estranyes de tot el procés que dugué a terme l’adiminstració, falta de proves i reconeixement per part dels policies testimoni que “havien acusat als joves ja que els hi haven fet arribar un paper amb els noms”.

Avui en Franki, sense rebre cap notificació oficial ni ell ni els seus advocats, ha estat detingut sense la oportunitat de complir per la seva pròpia voluntat, tal i com ha fet en totes les altres citacions. Aquest fet ha desencadenat protestes esporàdiques davant de la presó Model de Barcelona, on ha estat retingut.

Així doncs s’ha desestimat el tràmit de recurs presentat per la defensa i per tant, ha quedat ratificada la condemna de 2 anys i 7 mesos de presó, concluïnt d’aquesta manera amb els processos judicials que s’han prollongat uns quatre anys.

Sembla definitiu doncs, tot i la campanya de suport ciutadà que s’ha mantingut al llarg de tot el procés judicial i que encara continuarà fins que sigui necessari, que en Franki haurà de complir aquesta dura condemna per l’acusació d’unes accions comeses que personalment, no considero mereixedores d’aquesta pena.

Sant Jordi és també patró de Catalunya, fet que a propiciat la celebració d’aquesta diada com a festa tradicional, on com tots bé sabeu, és tradicional l’intercanvi de roses (provinents de la llegenda del cavaller Sant Jordi en la seva lluita contra el drac) i llibres. S’ha convertit doncs en una icona de les diades, una de les festes més importants i seguides del nostre país, i també en una mena de dia dels enamorats.

Segons la Viquipèdia:

El fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers es deu a l’ajut que va donar el sant al rei Pere I d’Aragó l’any 1094. Segons s’explica, l’esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarraïns després que aquest invoqués el sant. Per agrair la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa catalana.

A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja és esmentat a principis del segle XIX.

Ara, múltiples anys després, és commemorat també a la xarxa a través de la tradicional modificació de logotips d’algunes de les pàgines web més rellevants d’Internet. Així doncs hem pogut veure logotips adaptats a la web de Google, YouTube, Yahoo i alguna pàgina més que n’ha volgut fer ressò.

La celebració d’aquest dia és una iniciativa molt interessant, pedagògica, i certament important que sigui seguida arreu i recordada a la xarxa.

Pensant en possibles mesures per a aquest assumpte, m’ha vingut al cap un sistema que empra un professor meu: enlloc de llençar aigua potable al lavabo, canalitza l’aigua de la dutxa fins a la cisterna del vàter. De fet, no és més que aigua ensabonada i per anar a treure el purim ja fa el fet. Al mateix temps, també emmagatzema l’aigua de la pluja en dipòsits, ja sigui per regar el jardí o per qualsevol altre propòsit innoble a que sovint sotmetem l’aigua, com l’esmentat prèviament.

Lògicament, habilitar tots aquests sistemes de conductes i de dipòsits no és res que es pugui fer ni tan sols plantejar aixé com així. Es necessiten diversos mitjans i recursos per a dur a terme una instal.lació d’aquestes i no tothom els té a l’abast. Hauria de ser quelcom que el govern subvencionés o a que donés suport, tot i que probablement tenen ja en curs nombrosos projectes d’importància extrema per al benestar de tots. Un clar exemple en seria la subvenció de 15.102.295€ que l’estat donarà als partits amb representació al congrés per cobrir les despeses de la propaganda electoral amb què col·lapsaren les bústies durant la campanya. 15 milions d’euros destinats a pagar aquelles cartes carregades de promeses de millores, inversions en infraestructures i progrés, que un cop rebudes són llençades a les papereres.

És agradable saber que aquests tributs, cada vegada més alts, que paguem s’inverteixen en projectes justos i de primera necessitat, sobretot en la situació d’inestabilitat econòmica en què ens trobem. I no oblidem que 400€ ho arreglen tot.

L’onada massiva d’informació coincideix en destacar la força rellevant del bipartidisme, deixant un graó per sota a tota la resta de forçes polítiques presentades a elecció. En resum doncs trobem una victòria del PSOE amb 169 escons, que ve seguit del PP amb 153 escons. Per darrere i fora del bipartidisme que esmentava fa un moment, trobem CiU amb 11 escons, el PNV amb 6, ERC obté 3 escons i IU n’acosegueix 2. Els altres 6 queden força dividits entre diversos partits polítics.

No entrarem a valorar com són de bons o dolents aquests resultats, i esperarem a fer-ho un cop el pas del temps vagi posant les coses sobre la taula amb la realitat viscuda. Només esmentar que el PSOE es queda sense la majoria absoluta i augmenta 5 escons respecte les últimes eleccions; així com el PP n’augmenta també 5.

Destacar la baixada de la representació catalana i catalanista al Congrés dels Diputats, amb l’augment d’1 escó per part de CiU, però la pèrdua 5 de les files d’ERC. Conseqüència, de ben segur, del bipartidisme al que s’ha tendit en aquestes eleccions que tingueren una participació d’un 75′66%.

Font gràfic: El Periódico

Després de la realització d’una primera reunió a Gelida, se’n va fer una altra a nivell més tècnic i referenciada directament a la creació del portal corporatiu de la Penedesfera. Els assistents fórem el mateix Daniel (impulsor del projecte), en Josep Maria Comajuncosas (membre de l’equip d’EstatPropi.cat), i en David i jo mateix (fundadors de xarxaBloc). En aquesta segona reunió realitzada a Igualada, lloc on resideix en Josep Maria i d’on és originari xarxaBloc, s’acordaren les pautes de creació del portal de la Penedesfera.

Tot plegat es preveu amb la intenció de poder-ne fer un primer llançament dins el termini d’un mes, essent el mes següent el de presentacions setmanals de la xarxa i el portal a les quatre capitals de les comarques que engloba la Penedesfera; i si tot va sobre el previst, a continuació realitzar les primeres Jornades de la Penedesfera.

Des de xarxaBloc estem intentant aportar tot el que puguem, donat el cas que la fundació de la nostra xarxa tingués lloc a Igualada i per tant, queda emmarcada per la Penedesfera. Així doncs ja tenim ganes de poder anunciar la presentació oficial del portal i la posada en marxa total d’aquesta comunitat de blocs, que ja engloba a més de 200 blocaires.