January 23, 2008

Compartir no és robar

Categories: Cultura, Societat
Ismael — 11:48 am

Molt possiblement tots hagueu vist una vegada o altre aquest vídeo o un de similar, on s’acusa de robatori l’acció de compartir música o pel·lícules.

Ara i en resposta a aquest spot, el Partit Verd Europeu ha fet una contra-campanya amb la creació d’aquest anunci que podreu veure a continuació.
En ell queda clar que els joves no som delinqüents, no robem ni una cosa (televisors, bolsos, cotxes), ni l’altre (pel·lícules, música…); a més a més, estem a favor dels artistes que queden explotats per les grans multinacionals.

És una bona campanya, una bona resposta i encara més un molt bon missatge.

Via: Alt1040 | Enllaç: I wouldn’t steal

January 22, 2008

Vilaweb publica un interessant article sobre la crisi borsària

Categories: Economia, Societat
Ismael — 4:20 pm

Després de les importants caigudes de les broses arreu del món arribant escriure línies a la història, avui la Reserva Federal Nord-Americana ha baixat els tipus d’interès i les borses europees s’han vist empeses a l’alça.

Ara a Vilaweb, a banda de fer-se ressó de l’actualitat publiquen un article anomenat “Caiguda de les borses: Preguntes clau“, on intenten resoldre 10 de les preguntes que hom es pot fer davant d’aquest situació.

Les borses de tot el món van experimentar ahir caigudes històriques, degudes a l’anunci d’un pla de reduccions fiscals per a rellançar l’economia dels EUA. Wall Street va reaccionar divendres amb pèrdues i l’onada de por d’una recessió econòmica s’ha estès per tot el món. Però per què ha passat això? Qui en són els responsables? Qui afecta? VilaWeb us ofereix un dossier especial amb les respostes a deu qüestions bàsiques sobre la crisi.

Tot l’article aquí.

January 17, 2008

Reconeixement

Categories: Apple, Filosofia, Opinió, Societat
Gerard — 11:59 pm

Després que la primera keynote de la MacWorld 2008 hagi finalitzat (la crònica de la qual podeu llegir en català a Applebloc), torna a ser evident quin és el factor que converteix Apple en el que és. I no estic parlant de tecnologia ni d’enginy comercial sinó quelcom que l’empresa mai ha creat directament i que apareix de manera espontània: la necessitat humana de destacar. Moltes de les persones que han ja encarregat el nou MacBook Air han pres aquesta decisió amb la idea de poder impressionar aquells que els envolten, en siguin conscients o no, i és ben normal donat el fet que el reconeixement social, en la mesura que sigui, és important per al creixement social de la persona.

En casos de persones amb una pobra enteresa emocional, el reconeixement social conforma una de les principals referències per a les seves pautes de comportament. El què diran es converteix en la mesura del bé i el mal, i perden completament la capacitat de decisió sobre les seves pròpies accions. Per altra banda, quan la intel·ligència emocional s’ha desenvolupat adequadament trobem aquells individus capaços de mantenir les seves pròpies postures en harmònic equil·libri amb les de la resta.

Òbviament ningú està en cap d’aquests dos extrems i tothom presenta trets d’ambdós perfils, en una o altra proporció, però el més interessant de tot això és adonar-se que quan algú prova de plaure la resta no obté mai el que vol, mentre que quan opta per mantenir, cuidar i tenir cura de les seves pròpies necessitats, el reconeixement personal que s’està donant és tal que els vincles de necessitat emocional canvien substancialment, perden tot prisma. Tal com digué el Dr. Seuss “Sigues tu mateix i digues el que sents, perquè aquells a qui els importi no importen, i aquells que importen no els importarà.”.

January 10, 2008

Robin respon

Categories: Internet, Societat
Ismael — 2:48 pm

El Ministeri de Sanitat i Consum ha posat a la disposició de tot aquell qui agregui al contacte robin@msc.es un robot, en Robin, que respondrà a preguntes sobre sexualitat i alcohol.

La iniciativa va destinada originalment als joves d’entre 12 i 17 anys, d’aquesta manera s’aproxima a aquest sector de la població un guia directa de respostes ràpides, properes i eficaç sense necessitat ni de sortir de casa. Interessant manera de prendre contacte amb al joventut, posant-se en el seu territori i fins i tot fent servir algunes de les expressions pròpies del jovent d’avui en dia.

En Robin, a banda de respondre didàcticament a les preguntes formulades, ens realitzarà també un sondeig per saber informació sobre la persona que l’ha agregat per tal de poder enfocar millor l’ajuda. Altrament es mostrarà com a humà tot posant emoticones i fins i tot convidant-nos a jugar amb activitats conjuntes. Cal dir però que el robot, com a tal, encara falla en moltes de les preguntes que li són formulades…suposem que qüestió de temps que es vagi perfeccionant.

El robot informàtic desenvolupat per Microsoft, només respon en la seva primera fase de llançament de la iniciativa, sobre preguntes d’alcohol i sexe, però es preveu ampliar-ne l’abast a temàtiques com les drogues i el tabac.
Aquest servei només es troba disponible per MSN messenger, i no existeix per ara compatibilitat amb d’altres sistemes de missatgeria instantània com Yahoo Messenger o GTalk.

Tanmateix, resulta interessant comprovar com els organismes oficials ja van prenen consciència de les realitats de la població, i com han desenvolupat un projecte emprant les tecnologies que a hores d’ara ja corren arreu del país.

January 9, 2008

Àncores

Categories: Cultura, Filosofia, Opinió, Societat
Gerard — 4:29 pm

Abans que els homes fóssim homes (i les dones, dones), hi hagué un període de la nostra evolució en què no teníem consciència de la mort; quan un membre del grup defallia era simplement deixat enrere. Aquesta premisa no va canviar fins que va sorgir tota la cultura megalítica que tants llegats arqueològics ens ha deixat. Tanmateix, no va succeir quelcom més en aquell canvi? No va tenir severes repercussions en la manera com l’ésser humà afronta la vida des de llavors?

Vivim en el temps, durant el temps, i per ell. La nostra vida es referencia en l’espai temporal i els esdeveniments estan immediatament associats a un dia, un any o una hora. No estem preparats ni acostumats al canvi que el temps porta, perquè vam adonar-nos del temps abans d’adonar-nos-en. És comú sentir l’expressió de el passat sempre és millor. Jo la modificaria, però, per el passat sempre és més còmode. L’entorn de la infància, la música de quan vam començar a sortir, els programes de televisió que veiem, tot ho preferiríem al que hi ha ara. Però quan els nens d’avui siguin adults, d’aquí a 30 anys, pensaran exactament el mateix. De la mateixa manera, tots els conflictes humans han tingut com a causa aquest conservadorisme humà. No estic referint-me a cap ideologia política sinó a l’àmbit més genèric de la paraula. Ja fos per no voler acceptar una invasió del territori o un canvi en l’economia nacional, tota guerra està fonamentada en una no acceptació d’un canvi que per algú resulta negatiu.

Està clar que tenir consciència del pas del temps ha suposat la causa més important de sofriment en les vides humanes, però estaríem disposats a renunciar-hi? Voldríem de debò estalviar-nos el patiment que comporta el ritme de canvi constant abandonant un dels aspectes més essencials de la nostra espècie? Si per deixar de patir hem de deixar de ser, quin sentit tindria tot? Procurem doncs saber, patir i viure, donat el fet que cap dels tres elements se sosté sense els altres.

January 8, 2008

Jutjaran un grup d’artistes per simular l’explosió d’una bomba atòmica

Categories: Art, Societat
Ismael — 4:36 pm

Els fets s’esdevingueren el passat mes de juny quan un reconegut grup d’artistes de la República Txeca va fer una intrusió en la xarxa d’emissió d’una televisió del país.

Mentre es trobava en emissió el programa Panorama, on es mostraven paisatges, el grup d’artistes aconseguí fer un pirateig que els permeté divulgar un vídeo on es simulava l’explosió d’una bomba atòmica, tot representant-ho com a notícia real que estava succeint.

Una vegada va passar l’incident la cadena de televisió afectada va denunciar els sis artistes autors de l’acció; d’aquesta manera el fiscal estatal Dusan Ondracek va poder acusar-los de generar pànic i propagar informació falsa. Si l’acusació acaba essent a qui la Justícia doni la raó en el judici del mes vinent, els artistes poden enfrontar-se a penes de fins a tres anys de presó.

A continuació us mostrem el vídeo de la instrusió. Podeu trobar més informació del grup al que pertanyen els artistes acusats, Ztohoven, a la seva plana web o al seu MySpace.

January 3, 2008

Nadal

Categories: Crítica, Opinió, Societat
Gerard — 2:03 pm

Ara a inicis d’any és quan habitualment sorgeix el debat de quin és el sentit del Nadal. I és que malgrat que aquestes festes siguin seguides per la gran majoria de col·lectius, siguin cristians o no, el segle XXI es caracteritza per la creixent presència d’institucions i governs laics. Certament l’espai espiritual s’ha rellevat de la vista pública. O potser no?

Fa 3 dies de l’inici d’un nou any. Algú s’ha plantejat per què es va celebrar l’entrada del 2008 i no del 1482? Si és 2008 i no cap altre és perquè fa aquests anys que Jesús va néixer. Aquí podrien saltar els historiadors més meticulosos i dir que Jesucrist no nasqué a l’any 0 sinó al 4 a. C. (que per irònic que sigui és cert), però el rellevant d’això és que per més esforç que s’hi posi, la societat està construïda just a sobre de les religions: l’art, la música, l’estètica i els nostres valors morals tenen les arrels ficades en el sòl del que és espiritual.

Imposar un model religiós a qualsevol persona és quelcom que no ha de fer-se, però aprendre quin és el llegat que les principals religions ens han deixat és un concepte fonamental en la formació de futures persones. És per això que és incomprensible que una assignatura com Cultura Religiosa hagi rebut tantes critiques negatives durant anys. No és cap espai de predicació ni de pregària, sinó de culte i saviesa, de filosofia i de lògica. Es tracta ni més ni menys del lloc òptim per a estudiar els punts comuns de totes les religions i veure les causes i raons que hi ha darrere de cadascuna, per tal que l’alumne s’adoni que més enllà dels miracles i els àngels el que realment diuen els déus és una sola cosa: sigueu bones persones.

Educació per a la ciutadania? Fa segles que s’imparteix, ja sigui de boca de Jesús, Siddharta o Mahoma, i justament aquells que més critiquen les religions són els que menys cas fan dels seus nuclis comuns, de les pautes de comportament universals que totes elles promouen. I és això finalment el que dóna sentit a aquestes dates, són aquests conceptes bàsics el que fa que persones no cristianes seguin a taula i dinin junts el dia 25 de desembre. És l’essència compartida de totes les religions el que conforma el Nadal.

December 13, 2007

Por

Categories: Cultura, Filosofia, Opinió, Societat
Gerard — 10:37 am

Una habitació fosca, un escenari o parlar en públic són només alguns dels conceptes que poden resultar esfereïdors per als éssers humans. La por neix i mor amb nosaltres i no ens abandona en cap moment de la nostra vida. L’únic que va canviant i modificant-se és com se’ns manifesta o en quin grau, car sempre estarem acompanyats d’aquella ombra que ens estreny l’estómac i ens talla la respiració.

Controlar la pròpia por és un dels combats més ferotges que una persona pot arribar a tenir: la consciència s’enfronta a ella mateixa i ataca els patrons d’autodefensa, creant una angoixa aclaparadora. Tanmateix és un dels millors exercicis per a créixer emocionalment i psicològica, que cedeix generosament a la nostra integritat com a ésser una encara major enteresa. I és que certament hom ha de continuar empenyent les seves pròpies fronteres, puix s’estrenyen elles soles.

Tot i així, els discursos que condemnen tota phóbos no reconeixen la també necessària funció que fa la por en la societat. D’entrada, poder discernir entre el que és convenient o no és possible gràcies al rebuig que sentim envers els hipotètics efectes negatius que quelcom tindrà sobre nosaltres. I de la mateixa manera, per tal que un nen aprengui els valors socials que els seus pares o tutors li mostren ha de tenir por durant el procés. No m’estic referint pas a la por d’un càstig físic. Potser serà la por de perdre l’admiració que rebia fins aleshores, o la de defraudar algú. Ha d’haver-hi un rebuig a l’opció negativa i aquest rebuig es traduirà com a por que allò negatiu passi.

És molt complicat arribar a trobar l’equilibri entre el temor, la por, el respecte i la consciència del bé. Les societats humanes pendul·len entre sistemes repressors i d’altres massa permissius, incapaces de trobar un punt estable. El més probable és que els falti un pas, que es deixin el més important. Potser per poder acostar-se a la resposta d’aquest problema antropològic el primer que haurien de fer, abans de qualsevol altra cosa, és perdre la por de la por.

October 31, 2007

Yoigo; trucades a 0€/minut

Categories: Societat
Ismael — 6:16 pm

Es confirma el que s’havia estat rumorejant les últimes hores per la xarxa, l’operadora de telefonia mòbil Yoigo, caracteritzada i autoproclamada com la companyia de telefonia amb els preus més econòmics de l’estat espanyol fa un pas més.

I no és un pas qualsevol, és un pas de durada indefinida i que suposa un canvi en el concepte de telefonia mòbil estatal. Des de demà dia 1 de novembre, Yoigo ofereix a tots els seus clients una tarifa de 0€/minut en trucades entre telèfons de la seva operadora, la única despesa existent serà les dels 12 cèntims d’euro d’establiment de trucada.

Ens trobem doncs, davant del què de moment no és només una promoció temporal, sinó una nova situació en el mercat de telefonia, que suposa encara més una empenta per a tots els clients, i de nou, una alerta per a totes les altres operadores que desenvolupen la seva activitat a tot l’estat. Yoigo, torna a fer un pas més endavant.

October 23, 2007

Incoherència

Categories: Crítica, Opinió, Política, Societat
Gerard — 10:34 am

Durant un parlament que ERC féu el passat 12 d’octubre, vaig adonar-me una vegada més de la immensa quantitat d’incongruències i llacunes que el discurs independentista català té des de fa temps. Mentre denunciaven que es commemorés el genocidi que les tropes espanyoles van dur a terme sobre les societats precolombines, va semblar-me que no es tenia gens en compte que no només tant els Almogàvers com Jaume I van protagonitzar conquestes, batalles i vessaments de sang en nom de Catalunya durant llargs períodes de la història, sinó que a més a més són recordats com a herois. De la mateixa manera, quan proclamaren que el descobriment del Nou Món era un esdeveniment que no anava ni venia a Catalunya, els beneficis econòmics que va haver aquí provinents del comerç amb Amèrica també van passar-se bastant per alt.

Em sento català com el que més, i no pretenc que s’ignori l’opressió que Catalunya ha rebut històricament, però reclamo que hom i sobretot Esquerra sigui coherent i realista. Reclamo que es deixi d’avivar la flama del conflicte Catalunya-Espanya criticant de manera infantil i sistemàtica les accions de l’oponent. I reclamo que en lloc de potenciar el victimisme i heroïcisme que tant ens acaben ridiculitzant s’opti pel que realment ens enriquirà com a nació, per una actitut basada en la raó i la coherència per davant de tot.

« Previous PageNext Page »