Introdueixi els termes de la busca Envii el formulari de busca
Aquí

catbloc

December 13, 2007

Por

Una habitació fosca, un escenari o parlar en públic són només alguns dels conceptes que poden resultar esfereïdors per als éssers humans. La por neix i mor amb nosaltres i no ens abandona en cap moment de la nostra vida. L’únic que va canviant i modificant-se és com se’ns manifesta o en quin grau, car sempre estarem acompanyats d’aquella ombra que ens estreny l’estómac i ens talla la respiració.

Controlar la pròpia por és un dels combats més ferotges que una persona pot arribar a tenir: la consciència s’enfronta a ella mateixa i ataca els patrons d’autodefensa, creant una angoixa aclaparadora. Tanmateix és un dels millors exercicis per a créixer emocionalment i psicològica, que cedeix generosament a la nostra integritat com a ésser una encara major enteresa. I és que certament hom ha de continuar empenyent les seves pròpies fronteres, puix s’estrenyen elles soles.

Tot i així, els discursos que condemnen tota phóbos no reconeixen la també necessària funció que fa la por en la societat. D’entrada, poder discernir entre el que és convenient o no és possible gràcies al rebuig que sentim envers els hipotètics efectes negatius que quelcom tindrà sobre nosaltres. I de la mateixa manera, per tal que un nen aprengui els valors socials que els seus pares o tutors li mostren ha de tenir por durant el procés. No m’estic referint pas a la por d’un càstig físic. Potser serà la por de perdre l’admiració que rebia fins aleshores, o la de defraudar algú. Ha d’haver-hi un rebuig a l’opció negativa i aquest rebuig es traduirà com a por que allò negatiu passi.

És molt complicat arribar a trobar l’equilibri entre el temor, la por, el respecte i la consciència del bé. Les societats humanes pendul·len entre sistemes repressors i d’altres massa permissius, incapaces de trobar un punt estable. El més probable és que els falti un pas, que es deixin el més important. Potser per poder acostar-se a la resposta d’aquest problema antropològic el primer que haurien de fer, abans de qualsevol altra cosa, és perdre la por de la por.

October 31, 2007

Yoigo; trucades a 0€/minut

Es confirma el que s’havia estat rumorejant les últimes hores per la xarxa, l’operadora de telefonia mòbil Yoigo, caracteritzada i autoproclamada com la companyia de telefonia amb els preus més econòmics de l’estat espanyol fa un pas més.

I no és un pas qualsevol, és un pas de durada indefinida i que suposa un canvi en el concepte de telefonia mòbil estatal. Des de demà dia 1 de novembre, Yoigo ofereix a tots els seus clients una tarifa de 0€/minut en trucades entre telèfons de la seva operadora, la única despesa existent serà les dels 12 cèntims d’euro d’establiment de trucada.

Ens trobem doncs, davant del què de moment no és només una promoció temporal, sinó una nova situació en el mercat de telefonia, que suposa encara més una empenta per a tots els clients, i de nou, una alerta per a totes les altres operadores que desenvolupen la seva activitat a tot l’estat. Yoigo, torna a fer un pas més endavant.

October 23, 2007

Incoherència

Durant un parlament que ERC féu el passat 12 d’octubre, vaig adonar-me una vegada més de la immensa quantitat d’incongruències i llacunes que el discurs independentista català té des de fa temps. Mentre denunciaven que es commemorés el genocidi que les tropes espanyoles van dur a terme sobre les societats precolombines, va semblar-me que no es tenia gens en compte que no només tant els Almogàvers com Jaume I van protagonitzar conquestes, batalles i vessaments de sang en nom de Catalunya durant llargs períodes de la història, sinó que a més a més són recordats com a herois. De la mateixa manera, quan proclamaren que el descobriment del Nou Món era un esdeveniment que no anava ni venia a Catalunya, els beneficis econòmics que va haver aquí provinents del comerç amb Amèrica també van passar-se bastant per alt.

Em sento català com el que més, i no pretenc que s’ignori l’opressió que Catalunya ha rebut històricament, però reclamo que hom i sobretot Esquerra sigui coherent i realista. Reclamo que es deixi d’avivar la flama del conflicte Catalunya-Espanya criticant de manera infantil i sistemàtica les accions de l’oponent. I reclamo que en lloc de potenciar el victimisme i heroïcisme que tant ens acaben ridiculitzant s’opti pel que realment ens enriquirà com a nació, per una actitut basada en la raó i la coherència per davant de tot.

October 19, 2007

(in)Tolerància

La percepció sensorial és l’única via que té la consciència per estar al corrent dels canvis i situacions que l’envolten, i és per aquesta raó que les concepcions humanes sobre un mateix concepte no són mai iguals. Tot i així, quan dues d’aquestes postures arriben a un encontre la reacció que se’n deriva és sempre la mateixa.

Considerar que l’opinió pròpia és l’única vàlida és tan humà com la parla, i és un fet que en una oposició d’idees apareix sempre, d’entrada. És aquí on molts proclamarien que les diferències poden conduir-se cap a la tolerància i l’acceptació, però la realitat és que això no és altra cosa que la disfressa de considerar que allò tolerat és inferior, puix des del moment en què una cosa es tolera ja s’ha vist com pitjor. És una assumpció inevitable donat el fet que la premisa necessària per l’aparició de la tolerància és la desaprovació o fins i tot la molèstia.

En lloc de parlar de tolerància, que només enforteix la divergència entre allò a què ens enfrontem, hauríem primer de disseccionar i observar el nostre propi criteri i només llavors mostrar tolerància, que aplicada així trencarà els abismes interpersonals que tants conflictes generen.

October 14, 2007

Determinisme

Per a qui hagi estudiat la filosofia més bàsica, el concepte de determinisme resultarà familiar. Aquest corrent sosté bàsicament que el context genètic, social i cultural d’una persona determina qui serà, fins als àmbits més profunds de la seva vida. Tant els gustos gastronòmics com les reaccions més íntimes o els desitjos més essencials tenen les seves bases establertes des del moment en què es neix. La qüestió que es presenta llavors és qui som doncs en realitat? Si allò que fins ara ens definia i distingia inequívocament resulta que no és més que el producte de comportaments que alguns avantpassats van tenir, o de la imitació de patrons i models que hem vist durant la infància, on resta la personalitat pròpia? Resulta difícil afrontar el fet que totes i cadascuna de les nostres opinions han estat engendrades per causes alienes a nosaltres, que el concepte que tenim del món i de nosaltres mateixos ens ha vingut ja creat. Com pot doncs mantenir-se encara la noció de cadascú de nosaltres com a ésser únic i irrepetible dins dels 4600 milions d’anys d’història que té el planeta on vivim?

Tradicionalment, s’han omès i menyspreuat tots aquests factors. El creacionisme mostrat durant segles per Déu i la tendència humana per creure que s’és el punt àlgid de la història de l’univers fa que s’ignori el fet que no sóm més que un ésser humà més, un altre eslabó que permet que la càrrega genètica es mantingui, tot i les seves mutacions. És per això que aquest concepte ens sobrepassa de mala manera. Si des del moment en què això es planteja també s’accepta, podem arribar a adonar-nos que parlar de subjectivitat entenent-la com a posició completament original és tan absurd com perjudicial. L’essència del que és humà i de cadascú rau en mirar a partir de les premises determinades. Agafar una perspectiva posterior al que ja ens ha estat donat és l’única manera per arribar al nostre nucli interior, i només així podem realitzar-nos com a persona.

October 9, 2007

Originalitat de Monzó en el seu discurs a la Fira del Llibre de Frankfurt

Quim Monzó ha estat l’encarregat de cloure la cerimònia d’inaguració de la Fira del Llibre de Frankfurt, on enguany, la cultura catalana n’és convidada. Aquest fet representa una exhibició internacional de la nostra literatura, de la nostra cultura, de la nostra tradició com a catalans durant els dies de la Fira.

Monzó, director d’orquestra en la tasca de realitzar el discurs de benvinguda com a representant català, ha utilitzat les seves habituals tècniques tot transformant el que era un discurs, amb un dels seus contes; un conte del discurs, un recull del que ha de dir i del que no, en un conjunt que destaca per la originalitat habitual de Monzó, i que sembla que ha estat força aplaudit pels assistents.

Continua per llegir el discurs

(Continua llegint…)

Atac informàtic a Sobirania i Progrés

En una notícia publicada avui a la seva plana web, la plataforma Sobirania i Progrés fa pública la denúnica d’un atac informàtic rebut a la seva web institucional el passat dissabte dia 6 d’aquest mes.

Així doncs, sembla ser que un cracker va aprofitar un bug de seguretat en el sistema de la plana, que donen per arreglat, i eliminà diverses de les notícies d’actualitat i publicà missatges espanyolistes contra el progressisme i sobiranisme català. La Plataforma ha condemnat l’acció i a demanat perdó a tots aquells a qui hagi pogut afectar l’assumpte i aquesta intrumissió no desitjada.

Nogensmenys, existeix també una part positiva en la qüestió, i és que al rebre aquest atac s’ha demostrat una vegada més el ressó que està tenint Sobirania i Progrés gràcies a totes les tasques dutes a terme de forma contínua.

Ha estat doncs un atac purament polític, i com apunten en el seu article, la reacció anti-catalana arriba fins i tot a les contrades internàutiques. Tanmateix, també conclouen dient que res ni ningú els aturarà en el seu camí.

Més informació: article i Sobirania i Progrés

October 8, 2007

Fric

És molt probable que havent-vos llevat aquest matí i sortit al carrer, us hagin quasi atropellat tres expressions que circulen sense control pel vocabulari català. Dues d’elles són les fàtiques, supèrflues i recorrents “bon dia!” i “com estàs?”, paràsits del llenguatge que es nodreixen de la incapacitat humana per a ser honestos amb ells mateixos i els altres. La tercera però és bastant més recent, tant que ha irromput en el nostre dia a dia de tal manera que s’ha estès a absolutament tots els nivells. Es tracta del ja popular mot “fric”, en el seu defecte “friqui”, de l’anglosaxó “freak”.

(Continua llegint…)

October 5, 2007

Armes

Hi ha cada any grups de gent que determinen que l’exhibició de l’F-18 a l’Aerosport d’Igualada és una invasió per part de l’exèrcit, que no és més que una gran apologia de la guerra i que caldria suprimir aquest espectacle. Jo hi discrepo. El que realment caldria fer, tenint en compte que els aparells que allà s’exposen han format part en algun moment o altre de la història, i sense excepció, d’algun exèrcit, és clausurar el recinte i la totalitat de les activitats de l’Aerosport. Absurd, oi? Això és precisament l’únic que puc opinar respecte les anuals denúncies que sorgeixen envers l’espectacle del ja polèmic F-18.

(Continua llegint…)

September 24, 2007

Elteumòbil.cat

Aquest portal impulsat pel Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, en acord amb operadores i fabricants, permet informar als usuaris de llengua catalana sobre quins són els telèfons mòbils que poden trobar en la seva llengua. Tanmateix, també ofereix la possibilitat de realitzar descàrregues gratuïtes de jocs, melodies i fons de pantalla catalans pel nostre telèfon.
Així ho expliquen ells mateixos…

(Continua llegint…)

catBloc, està format per un equip de blocaires explorant noves formes de divulgació d'informació general.

Si necessites posar-te en contacte amb catbloc pots utilitzar el formulari de contacte on també pots trobar diferents formes de contactar.
A continuació tens des de la direcció del fil RSS fins a varis enllaços directes a serveis.