
L’arxiconegut Twitter, que tan popular s’ha fet en els últims temps a la xarxa i posseïdor d’una comunitat d’usuaris que ha experimentat un creixement constant des que es va obrir el servei ara fa ja més d’un any, sembla ser que ha començat a realitzar proves experimentals per incluir publicitat a les seves pàgines.
Així doncs sembla ser que en un dels habituals problemes tècnics de Twitter, alguns usuaris han pogut visualitzar publicitat entre missatge i missatge dels seus contactes. Era una cosa gairebé inevitable, ja que fins ara Twitter ha estat sostingut per la inversió de capital dels accionistes del projecte.
A partir d’ara però, i abent la quantitat d’usuaris que són participants del servei a diari, sembla ser que volen passar a rentabilitzar el projecte. Fins i tot, tal i com s’havia comentat des de bon començament, hi ha qui apunta a la possible creació de comptes d’usuari pro a l’estil Flickr. No obstant per ara no hi ha res confirmat i haurem d’esperar a veure els passos que segueix el projecte.
Via: TechCrunch
Molt possiblement aquest títol no us hagi aportat cap tipus d’informació com per entendre alguna cosa mitjanament decent, ho entenc. El més fàcil serà veure el vídeo on uns grup de persones amb poca feina fan sonar la melodia del mític Super Mario Bros amb ampolles, totes elles percussionades amb un cotxe teledirigit.
Una gran obra!
Via: Boing Boing
Joan Laporta, president del Futbol Club Barcelona, ha fet entrega de 350.000€ a la Federació Llull procedents de la recaptació d’un partit Barça-Madrid.
Aquesta acció continua fent palès el conveni al qual van arribar el
Club i la Fundació Llull a finals del passat any 2007. Així doncs l’entrega s’ha fet en la commemoració pública dels 800 anys del naixement de Jamue I i, segons ha explicat el propi president, el club compromès amb la seva llengua i cultura vol que la Federació continuï en la seva tasca de foment de la llengua catalana.
Accions com aquestes són els que permeten al Barça, al meu parer i entendre, autoproclamar-se més que un club.
Imatge: ACN
La darrera pel·lícula de Woody Allen, rodada a la capital catalana així com a Astúries en el transcurs de l’estiu passat, serà projectada als cinemes de Catalunya en català o en versió original anglesa.
Aquesta ha estat la decisió presa per les productores i distribuïdores del film, que aposten fort i clar en la propera presentació de la pel·lícula a partir del setembre d’aquest any. Així doncs, aquesta visió personal i motivadora del que és la ciutat de Barcelona als ulls de Woody Allen, es converteix en la segona pel·lícula emesa directament en català sense sotmetre’s al doblatge a l’espanyol, després de la d’en Doraemon.

En Jaume Roures, posseïdor d’accionariat de Mediapro (coproductora de la pel·lícula), ha afirmat que no creuen que aquest fet resti espectadors a la producció, a la vegada que ha assegurat que veure la pel·lícula fa venir ganes de visitar Barcelona. Ell és un dels pocs erudits que a hores d’ara ha visualitzat en primícia l’obra d’Allen.
Notícia controvertida, criticada per alguns, encoratjadora i reforçadora de la llengua per d’altres. Però ja se sap, mai plou al gust de tothom.
Fotografia per Agència EFE.
Aquest curiós producte que no deixa de ser un clàssic espill per penjar a l’habitació i observar-te detingudament, tot tenint la oportunitat de contemplar com va ser de justa la naturalesa amb un mateix, té quelcom afegit que el fa pujar fins a la categoria de curiós.
El mirall en si té una forma vertical i porta estampada la mesura d’alçada d’alguns personatges famosos i coneguts arreu del món. D’aquesta manera el mirall té la funció extra de medidor d’alçades, una cinta mètrica que a banda de dir-te si la teva llargada és de metre seixanta, també et dirà que aquesta coincideix amb l’alçada de Jodie Foster i Sheryl Crow.

Segurament mesurar igual que algun personatjot com aquests us és tan igual com a mi, però si més no té la seva gràcia. A veure qui és el valent que mesura com Peter the GReat o com Alexander Pope…
Web: Who Tall Are You
(0) #Peter Pan
Google, coincidint amb el quart aniversari de Gmail, el seu sistema de correu electrònic gratuït ha presentat de forma oficial el Custom Time™. És una nova funcionalitat que permet a l’usuari escollir la data en la que figuri que va enviar el mail, data provinent del passat.
Així doncs podem enviar un correu electrònic a algú tot dient que l’hem enviat fa 10 hores, 10 dies o 10 mesos, per posar-ne un exemple. A més a més, podrem selccionar la variable llegit o no llegit, amb la qual el destinatari rebrà l’e-mail; molt útil per fer veure que vas enviar la feina a temps i que el destinatari no la va llegir, o d’altra banda per enviar qualsevol e-mail i fer veure que el qui el rebé tot i llegir-lo, el va passar per alt.

Gran funcionalitat de Gmail, que ens permetrà anar al passat fins l’1 d’abril de 2004, data on s’inicià Gmail i on anar més endarrere d’aquesta ja faria massa òbvia la falsedat.
Per si encara no ho heu notat aquesta ha estat una de les bromes que Google ha volgut fer en aqust April Fools’ Day, el que vindria a ser el dia dels Innocents a la americana. Així doncs Google ha seguit la seva tradició de sumar-se a la festa tot realitzant alguna acció amb toc d’humor, de la mateixa manera que ho han fet tantes d’altres pàgines d’Internet.
Tanmateix, i ja posats a comentar el concepte de Gmail Custom Time, hem de dir que si que existeix la possibilitat de fer el mateix però a la inversa, és a dir, viatjant cap al futur i programant l’enviament d’un correu. és possible amb Time Machiner, una web senzilla on podràs programar on i quan vols fer rebre un e-mail en un futur.

Més informació: Gmail Custom Time™ | Time Machiner
Més imatges: Inges Idee(2) # Per si no n’hi hagués prou amb la crisi econòmica que ens assetja, estem entrant en una fase encara pitjjor de la sequera. Sí, la mítica frase que els pares ens deien de petits (o que almenys a mi em deien) si malgastes aigua algun dia no en sortirà de l’aixeta pot fer-se realitat a curt termini.
Pensant en possibles mesures per a aquest assumpte, m’ha vingut al cap un sistema que empra un professor meu: enlloc de llençar aigua potable al lavabo, canalitza l’aigua de la dutxa fins a la cisterna del vàter. De fet, no és més que aigua ensabonada i per anar a treure el purim ja fa el fet. Al mateix temps, també emmagatzema l’aigua de la pluja en dipòsits, ja sigui per regar el jardí o per qualsevol altre propòsit innoble a que sovint sotmetem l’aigua, com l’esmentat prèviament.
Lògicament, habilitar tots aquests sistemes de conductes i de dipòsits no és res que es pugui fer ni tan sols plantejar aixé com així. Es necessiten diversos mitjans i recursos per a dur a terme una instal.lació d’aquestes i no tothom els té a l’abast. Hauria de ser quelcom que el govern subvencionés o a que donés suport, tot i que probablement tenen ja en curs nombrosos projectes d’importància extrema per al benestar de tots. Un clar exemple en seria la subvenció de 15.102.295€ que l’estat donarà als partits amb representació al congrés per cobrir les despeses de la propaganda electoral amb què col·lapsaren les bústies durant la campanya. 15 milions d’euros destinats a pagar aquelles cartes carregades de promeses de millores, inversions en infraestructures i progrés, que un cop rebudes són llençades a les papereres.
És agradable saber que aquests tributs, cada vegada més alts, que paguem s’inverteixen en projectes justos i de primera necessitat, sobretot en la situació d’inestabilitat econòmica en què ens trobem. I no oblidem que 400€ ho arreglen tot.
Es veu que en una altra mostra exemplar de col·laboració i ajuda envers Catalunya, el Partit Popular ha proposat que a les Illes Balears la llengua que es parla s’anomeni balear en lloc de català.
D’entrada, vull declarar que trobo el fet que l’estatut valencià anomeni per un altre nom la llengua que es parla en aquelles terres molt absurd i il·lògic. Alguns podrien al·legar que la causa rau en el fet que València disposa de Comunitat Autònoma pròpia, però hauran oblidat que Andorra disposa de tot un estat propi i no parla andorrà. Deixant de banda prestigis polítics, la navalla d’Occam preval en aquesta situació: hi ha tantes diferències entre el català i el pressumpte valencià com entre el primer i qualsevol dialecte regional que podem trobar dins i fora del territori de Catalunya.
És més, donat el fet que hi ha variacions fins i tot entre poblacions de tan sols 10km de distància, no podem parlar de català com un únic model sinó com la unió de totes les vessants lèxicodialectals, inclosa la del catalàde València.
Vist a: La Tafanera
« Previous Page — Next Page »